La sentència del Tribunal Suprem de data 17 de gener de 2023 reitera en l’essencial el que va declarar a la sentència de 7 d’abril de 2021 (recurs de cassació 2479/2019), respecte a que la prova de l’existència d’una parella de fet anterior a la celebració del matrimoni indicant que no només es pot acreditar a l’efecte del reconeixement del dret a la pensió de viduïtat a través dels mitjans assenyalats en el paràgraf quart de l’article 38.4 del Reial decret legislatiu 670/1987, és a dir mitjançant la inscripció en un registre específic autonòmic o municipal del lloc de residència o mitjançant un document públic i que tots dos siguin anteriors, almenys, en dos anys a la defunció del causant; també es podria acreditar mitjançant el certificat d’empadronament o qualsevol altre mitjà de prova vàlid en Dret que demostri la convivència de manera inequívoca.

Accés a la sentència