Guanyar l’SMI (salari mínim interprofessional) equivaldrà a percebre 900 euros bruts mensuals amb 14 pagues, per tant, un total anual de 12.600 euros bruts. A l’exercici anterior l’import estava fixat en 735,90 euros mensuals, és a dir, es produeix un increment històric del 22,3%. Amb més detall veure el Real Decret 1462/2018, de 21 de desembre, pel qual es fixa l’SMI per l’any 2019 publicat al BOE 27/12/2018.
Una quantitat mínima per garantir una retribució digna pel fet de treballar 40 hores a la setmana. Cal esmentar que aquesta quantitat serà sempre dinerària, i malgrat rebre retribució en espècie els 900 euros bruts no podran ser minorats.
I com a afectarà la pràctica aquesta fita acordada per Govern i Unidos Podemos ? Es calcula que a un 10% dels treballadors d’Espanya.
Llavors que passa amb el 90% restant? Es tracta de treballadors que cobren segons conveni, o per sobre del mateix, amb imports que superen aquests topalls mínims que imposa l’SMI, i per tant, no es veuen afectats per aquest increment.
És interessant recordar com no fa gaire, moltes prestacions i drets econòmics estaven supeditats sempre a l’SMI. Hàbilment el 2004, es va crear un nou indicador anomenat IPREM (Indicador Públic de Renda amb Efectes Múltiples) que contínuament any rere any, queda endarrerit, congelat vers l’SMI, l’import de l’IPREM per l’any 2019 serà de 537,84 euros bruts mensuals (7519,59 euros bruts anuals).
Malgrat que totes les limitacions apuntades cal felicitar-nos per l’elevació dels topalls mínims? El dret al treball va néixer per evitar situacions d’abús i amb aquests nous 900 euros bruts caminen en aquesta voluntat. Per últim no oblidem que els sindicats i la patronal varen pactar l’AENC (“Acuerdo para el Empleo y la Negociación Colectiva”) pel qual l’any vinent l’SMI hauria d’arribar als 1000 euros bruts mensuals (14.000 euros bruts anuals).
