Mercès a la premsa me n’he assabentat de l’existència d’una anomenada “Plataforma de afectados por la hipoteca” que s’ha organitzat per denunciar la dramàtica situació en la que es troben moltes famílies desnonades de la seva llar per no poder pagar el préstec hipotecari i que, a més, es troben amb que, al quedar desertes les subhastes en el procediment d’execució hipotecari, el creditor se les adjudica pel 50% del valor de taxació de l’immoble i els reclama la part de préstec que no queda coberta. De vegades, fins i tot, hi ha casos de familiars que havien fiançat als prestataris i a qui també se’ls reclama.
Perden l’habitatge, continuen devent molts de diners al creditor (un banc o una caixa), que els embarga el sou – si tenen feina – i encara veuen com la seva desgracia afecta a familiars que els van “avalar”. “Total, una firmeta de res, l’avi també ha de venir al Notari”.

La Plataforma recull molt bé la sorpresa de la gent que pensava que si no pagaves la hipoteca, el banc o la caixa se la quedaven, mala sort, i ja hem acabat. Com que aquest és el sistema vigent a molts d’estats del Estats Units i com que veiem tantes pel·lícules fetes en aquell país, no seria d’estranyar que la gent cregués de bona fe que aquest és el sistema vigent aquí. Tothom que visiti els tribunals sap com molts de profans que han de declarar busquen la Bíblia per jurar-hi al damunt o es sorprenen que en els judicis no passi com al cinema.

També apunta la Plataforma a una contradicció que té explicació però que és sagnant: per salvar el sistema financer l’estat ajuda a les entitats financeres amb els diners de tots i a la gent de peu els desnonen. La macroeconomia està molt bé i té les seves raons però si una caixa et treu de casa per no pagar i et quedes al carrer sense res i al mateix temps l’estat (social de dret) ajuda a la caixa amb diners, no és estrany que comencis a posar en qüestió el sistema capitalista.

Llegint la web de la Plataforma he pensat en que la llei s’ha de complir, que el sistema ja ofereix les suficients garanties, que ja eren prou grans per saber on es ficaven i que el sistema hipotecari es dur i expeditiu per facilitar el crèdit: els préstecs hipotecaris son necessaris i les entitats financeres els donen perquè saben que les regles de joc son favorables al creditor.

Però en una segona pensada he reflexionat que hem viscut una etapa d’abundància excessiva del crèdit i de fantasia absoluta en relació al valor dels immobles (la bombolla) que ha portat a molta gent a fer burrades que en condicions normals no hauria fet. I que ara, explotada la bombolla, i en mig d’una crisi sense precedents, s’estan prenent mesures que fa un parell d’anys haurien estat impensables. I si davant d’una situació extraordinària es prenen mesures extraordinàries per salvar bancs, caixes i països sencers, també es poden prendre mesures extraordinàries per ajudar a la gent que per culpa de la crisi s’ha quedat sense res.

I quina mesura extraordinària demana la plataforma?
No demana pas el perdó dels deutes; només demana que, en els casos en el que la hipoteca afecti a l’habitatge familiar, hi hagi bona fe del deutor i la causa d’impagament estigui justificada per l’atur del deutor, o una malaltia o divorci, es pugui cancel·lar el total deute donant en pagament l’habitatge hipotecat.

Està clar que això faria mal al compte de resultats de bancs i caixes; i ja sabem que algunes d’aquestes entitats ja tenen prou problemes amb la seva exposició a l’immobiliari. Però crec sincerament que la proposta de la Plataforma es mereix un estudi i una avaluació seriosa perquè podria servir per disminuir el patiment de molta gent. Quin sentit té per a les caixes pagar unes molt respectables obres socials amb els diners guanyats desnonant gent que no han fet res mal fet?

Agustí Codina
Advocat i Soci d’Assessoria Codina