El panorama dels contractes temporals abans de la resolució del TJUE
A Espanya els contractes del treballadors poden ser de indefinits o temporals. Els primers, no tenen data de finalització, i els segons, sí. Tota empresa per atendre necessitats “habituals” ha de contractar als seus treballadors utilitzant contractes indefinits. Només quan s’hagi d’atendre una necessitat “no habitual” es poden fer contractes temporals, per exemple, per atendre un volum inesperat de comandes o per suplir la baixa per incapacitat temporal d’un treballador. Per poder fer un contracte temporal de manera correcta hem de poder defensar la causa no habitual o excepcional que viu la empresa. No obstant això, només un de cada quatre treballadors tenen contracte indefinit, som el país de la Unió Europea amb la taxa de temporalitat més elevada.
Per “incentivar” a les empreses a no fer contractes temporals es van crear “penalitzacions” amb indemnitzacions per fi de contractes temporals (actualment 12 dies per any de servei). Però l´art.49.1.c de l´Estatut dels Treballadors es crearen dues excepcions: els contractes formatius i els d´interinitat que no tenen dret a percebre cap indemnització quan arriba la seva data de finalització.
La resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea
Amb aquest panorama juridico-laboral el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va suspendre un procés judicial per fer una consulta al Tribunal de Justícia Europeu, es volia verificar que el sistema d’indemnitzacions espanyol fos respectuòs amb les normatives de la Unió Europea.
La resolució dictaminada pels jutges comunitaris manifesten que el dret laboral espanyol no respecta una Directiva del 1999 on s’estableix el princicipi de no discriminació entre treballadors amb contracte indefinit o temporal. Per tant, “els interins tenen dret a percebre una compensació al rescindir el seu contracte” ; “les indemnitzacions han de ser iguals per tothom, sense diferenciar entre indefinits o temporals” ; “la interinitat no pot ser una raó objectiva que justifiqui la negativa a que aquest treballador tingui dret a la esmentada indemnització”
Aquesta resolució promou les primeres conclusions :
A partir d’ara els contractes d’interinitat, tant a l’àmbit públic com privat, han de percebre indemnització.
També s’haurà d’aplicar, per lògica, als contractes formatius, donat que la resolució europea vol eliminar les diferencies entre temporals i indefinits, no només pels interins.
Per tant,
A partir d’ara tot contracte temporal quan finalitzi tindrà indemnització.
La sentència europea obre debats
- Quin import indemnitzatori s’ha de pagar?
El profesor de Dret del Treball de la Universitat de Castilla-La Mancha, Joaquín Pérez Rey, ha dit que 20 dies per any de servei, en base a que quan un contracte indefinit s’ha d’extinguir per causes objectives s’ha de pagar aquest import.
- Té efectes retroactius?
CCOO ha manifestat que “promourà accions judicials necessàries per garantir el pagament d’indemnitzacions a la totalitat de treballadors i treballadores temporals que han vist extinguit el seu contracte en el darrer any”.
- Era realment discriminatori el sistema indemnitzatori laboral espanyol?
El profesor del Dret al Treball de la Universitat Oberta, Ignasi Beltran, diu que “el tracte diferenciat entre indefinits i temporals no existeix, els temporals poden extinguirse també per causes econòmiques, iguals que els indefinits, i abonar 20 dies per any de servei”.
Aquest és un altre episodi de l’apassionant món del dret en viu: interpretacions a dojo, seguretat jurídica en entredit.
