El símil de la situació que vivim el podem escenificar amb un exemple amb granotes (de fet, és un animal com un altre, però aquest té la capacitat de saltar per allunyar-se d’on no li convé).

A veure: En una banda tenim una parella de granotes. A una granota li direm Alliberada i a l’altra li direm Porca.

Agafem dues cassoles amb oli, en una cassola l’oli està bullint i en l’altra l’oli està fred, però a sota aquesta cassola hi ha foc i l’oli es va escalfant poc a poc.

Tan punt tirem la granota Alliberada dins l’oli bullent, la granota s’adona que la cosa no pinta bé, que tot està molt calent, fa un gran salt i surt esperitada cap a l’exterior.

La granota Porca no nota que l’oli es va escalfant i, sense adonar-se i a poc a poc, es queda cuita (a menys que algú la salvi abans).

És evident que a l’estat espanyol, com Grècia i Itàlia, estem com la granota Porca, en perill de morir cuits (de fet, de cremats ja n’estem) perquè, a aquest pas, qui ens en vulgui treure s’haurà de posar dins l’oli de quatre grapes.

I a l’altra banda tenim un altre parell de granotes. Una serà la granota anomenada Misèria i l’altra l’Espavilada.

Agafem dos gots amb llet i posem una granota a cada got.

La granota Misèria prova de sortir, rellisca, treu el cap, rellisca, … i al final com que no pot aguantar tanta estona fent el mateix tan repetidament es cansa i, si ningú la rescata, quedarà ofegada.

La granota Espavilada també prova de sortir, veu que no pot, ho torna a intentar, mou les potes, puja i baixa, remena les potes, fa capbussades, i al final, de tant moure’s, la llet es va convertint en nata i poc a poc la granota va surant per damunt de la nata fins que fa un saltiró i se salva.

I ara ve la pregunta: per què hem de ser les granotes Porca i Misèria? Ja que no hem sabut, o no ens han deixat, fer com la granota Alliberada, si que podem fer com la granota Espavilada, sortir a la superfície i deixar a l’estat espanyol que s’ho manegui com pugui, que nosaltres ja prou que farem mans i mànigues per no enfonsar-nos.

 

Júlia Rabell i Ginesta