És obvi que qüestionar la feina dels funcionaris, com a grup, no és un raonament escaient ni vàlid perquè es generalitza un sector format per molts individus, i quan dic molts són molts. Vagi per davant que com a tot arreu, n’hi ha d’actius, reactius, inactius i pro-actius.
Ara bé, de vegades sí es poden concretar autors de mesures o identificar caps pensants (per dir-ho d’alguna manera) que deixen molt que desitjar, tant pel fons com per la forma d’algunes de les decisions que prenen o contestacions que donen. La primera de les que detallaré passaria per ser una resposta de l’administració que presa des de la pro-activitat, reflecteix una veritable personalitat inactiva.
Acabo de veure una comunicació d’hisenda informant d’un embargament on s’indica el següent número de telèfon 000000000. El repeteixo, no fos cas que m’equivoqués en transcriure’l: 000000000.
Avui dia ja és difícil contactar amb un humà integrant de l’administració pública per via telefònica, doncs malauradament s’han posat de moda el què jo anomeno “telèfons eròtics”, on és igual el què diguis i amb qui vulguis parlar, que la resposta està predeterminada i mancada de sentiment.
En moltes administracions, intentar contactar-hi és equivalent a fer una trucada perduda, amb la diferència que ens priven dels diners per l’establiment de trucada i renunciem a temps: a l’altre cantó de la línia ens esperen tres minuts de monòleg insípid per finalment escoltar un “tu..tu..tu” perpetu.
Si la voluntat és no atendre per la via telefònica, senzillament la solució passa per no posar número de telèfon a les notificacions que envien, ara bé, haurien de tenir el detall de no donar informació errònia o inexacta. He trucat al 000000000 i una operadora (sospitosament una altra màquina) m’ha informat que no existeix una línia amb aquest número.
Avui dia, que tant s’han potenciat les noves tecnologies i les seus virtuals, potser trobo a faltar poder comentar dubtes, problemàtiques i incidents amb algun membre de l’administració pública una mica més humà que una gravació en format mp3 sense necessitat de traslladar-nos físicament a les seves instal·lacions. No és que desmereixin els edificis ni la passejada, ans el contrari (l’administració és el mecenes de la nouvelle architecture), però ha de prevaldre l’eficàcia.
Finalment, no puc acabar l’article sense expressar el meu descontent quan es posen traves a la resolució de problemes per via telefònica sota el paraigües de la tan anhelada confidencialitat. En alguns casos la intimitat no és la causa de la negativa, sinó més aviat l’excusa o el suport a una quietud manifesta.
Oscar Masó