La veritat és que després d’un temps escrivint articles de contingut més o menys seriós, suposant que de la normativa fiscal se’n pugui extreure aquesta conclusió ja que se sotmet a més canvis d’imatge que la Belén Esteban… he pensat que seria oportú fer del suplici una nota alegre i m’he preguntat

Podrien els ni-nis controlar l’espai aeri?

Doncs molt em temo que la resposta no només seria afirmativa, sinó que els afortunats a més a més se sentirien ben pagats, sospito que útils i dubto que estressats.

Personal afectat

Conscient que la Generalitat de Catalunya volia fer contractes formatius a 5.000 ni-nis he fet quatre números i he arribat a la següent conclusió interessada:

Si a Catalunya, amb 7 milions d’habitants hi ha 5.000 potencials ni-nis amb una mínima esperança de recuperació, res m’impedeix pensar que a la resta d’Espanya, i fruit d’una senzilla regla de tres se’n puguin aconseguir (amb 47 milions d’habitants) uns 33.500.

Amb 33.500 potencials controladors enfront els 2.300 actuals (14 ni-nis podrien soplir un sol controlador) sembla que el nombre de personal està garantit.

Cost del projecte

Si tenim en compte que la massa salarial aproximada del col·lectiu de controladors és de 840.000.000,00 euros i que respecte aquesta quantia s’hi podria afegir el cost que les administracions voldrien destinar a satisfer els actuals ni-nis (només a Catalunya es parlava d’uns 20 milions d’euros, o sigui 4.000 euros/ni-ni), llavors estaríem davant un cost estimat total de 974.000.000,00 euros.

El cost del projecte euro/ni-ni anual seria d’uns 974.000.000,00. Si ho repartim entre els 33.500 ni-nis resulten 29.074,63€ per ni-ini… un salari digne.

Resultats

Amb aquesta mesura s’aconseguiria:

1) bescanviar un controlador per ni més ni menys que 14 ni-nis (prèvia formació i especialització).

2) Reduir de forma considerable el nombre de ni-nis. Restarien 2.300 nous ni-nis (antics controladors) però tots sabem que aquests estan capacitats d’exercir com a tals ja que el 3 de desembre així ho van demostrar… i amb nota no fent res.

3) Eliminar d’arrel el patiment, angoixa i estrés constant al que estan sotmesos els actuals controladors.

4) El més important… tothom podria viatjar sense temors ni sorpreses imprevistes, entre altres coses perquè és més difícil que es posin d’acord 33.500 persones per deixar de treballar que 2.300.

A la fi i al cap, si partim de la base que l’espai és infinit i la terra finita, i que a terra, sense xocar, conviuen moltes més persones de les que viatgen pel cel… res fa pensar que sigui tan difícil controlar el tràfic dels avions.

Oscar Masó