En un món on la xarxa i els entorns digitals cada vegada juguen un paper més important a les nostres vides personals i professionals, estem generant dia a dia arxius que, un morim, formen part del nostre llegat. Així doncs, d’igual manera que passa amb els béns tangibles, aquesta petjada que ha deixat l’individu conserva uns drets i obligacions de diferent naturalesa jurídica sobre els que s’ha de decidir què es vol fer.
Aquest és l’objectiu de la nova llei impulsada per la Generalitat de Catalunya: donar una resposta per establir què succeeix amb els contractes signats amb els prestadors de serveis digitals un cop la persona mor o té la capacitat judicialment modificada. Per gestionar la petjada digital, la Llei 10/2017 del 27 de juny, que es pot consultar aquí, estableix que les persones poden deixar un hereu per executar les seves voluntats digitals.
Per mitjà d’aquestes voluntats digitals, les persones poden ordenar les accions que considerin més adequades per a facilitar, en cas de mort, que la desaparició física i la pèrdua de personalitat que comporta s’estenguin igualment als entorns digitals i que això contribueixi a reduir el dolor de les persones que els sobrevisquin i de les persones amb les quals tinguin vincles familiars, d’afecte o amistat, o bé que se’n perpetuï la memòria amb la conservació dels elements que aquestes determinin en els entorns digitals o amb qualsevol altra solució que considerin pertinent.
Davant aquestes noves opcions que s’han obert davant nostre, el Centre de Terminologia (TERMCAT) ha elaborat una infografia amb motiu de la tramitació al Parlament de Catalunya de la Llei de voluntats digitals, on s’expliquen conceptes com l’herència digital, la identitat digital, la petjada digital i el dret a l’oblit digital.
Infografia voluntats digitals
