ACTE I

Endevina endevinalla…

A Itàlia li diuen la “Cenerentola”…

És molt tímida a la facultat…difícilment es deixa veure. Podràs ser llicenciat en dret i no haver-la trobat mai, s’amaga dins optatives.

I no us càpiga cap dubte: es la Reina del dret laboral.

Els que la coneixem la mimem tot el que podem, res és casual en ella. És intel·ligent, armòrica i coherent.

Tothom l’estima.

Ella soleta ho resumeix tot. Tot el que passa i no passa. El que suma i resta.

Però algú no la respecta i diu : “es fa sola”.

Ignoren que a l’hora de la veritat els inspectors la demanen, se la miren i li pregunten mils perquès.

Ella els respon de manera clara i contundent sense deixar-los indiferents.

Qui és ?

ACTE II

Una trucada de telèfon acaba dient : “posa 300 euros com a millora voluntària per en Pere”.

Mesos després allò reiterat esdevé en paraules del Tribunal Suprem (STS 20-01-09 RJ 660) “en condición más beneficiosa patrimonializada en la estructura salarial”. (art.3.1.c E.T.)

Aquella liberalitat atribuïda de manera unilateral requereix de bilateralitat per a poder ésser suprimida de manera legítima.

Encara més. Aplicant el principi d’igualtat i no discriminació (Art.14 i 35.1 CE; Art. 17.1 i 28 E.T.) els companys d’en Pere també podran reclamar aquells cèntims.

Es curiós… o “fantástico” en paraules d’Eduard Punset.

Les empreses hem d’anar amb cura .

Tots els imports que paguem als treballadors per sobre del que estableix el conveni (imports mínims obligatoris a pagar en funció de la jornada i categoria desenvolupada) son uns altres actius potencialment “tòxics”. Evitem les crisis!.

L’important no es el nom jurídic o concepte amb el que bategem aquest imports sinó la causa del seu naixement.

Si no és condiciona el cobrament d’aquests conceptes al compliment d’alguna condició aleshores esdevenen imports incondicionals. Podrà arribar a néixer la condició més beneficiosa que dèiem abans.

Si els condicionem esdevenen conceptes condicionals. Per exemple, “posa-li 300 euros com a prima de productivitat si el volum de X és Y“. Dóna més feina és veritat però no condicionar els conceptes condiciona a l’empresa.

Existeixen mesures per modificar, suspendre, reduir o extingir contractes de treball (la darrera reforma laboral ha enfortit aquestes possibilitats) però no mesures per retallar salaris. Aïllada jurisprudència sosté el contrari, via art.41 E.T. (TSJ Madrid 6-6-96 AS 3182), però fins que no sigui majoritària, i la capacitat persuasiva empresarial per assolir novacions contractuals sigui limitada, siguem conscients del que volem que reflecteixin les nostres nòmines creant conceptes condicionats, compensables i absorbibles.

Carles Subils