No voldria que aquest escrit transpirés inclinació a un partit polític o altre, doncs el simple pas del temps el faria idoni per a qualsevol. És una petita reflexió: ni més ni menys.
M’he adonat que a la televisió, i amb destí als més menuts, s’està retransmetent una paròdia política: La d’en Mic i en Cincsegons.
Per als que no els conegueu – bé perquè no sou pares i ni sabeu que existeix el canal Super3 , bé perquè ho vàreu ser fa uns anys i no voleu ni olorar els actuals canals infantils – heu de saber que en Mic és un ninot que té el nas vermell. És rialler i trapella i sempre vol saber-ho tot. Viu en un món de turons ondulats. Un lloc on tot és a punt per jugar.
En Cincsegons, el company íntim del Mic, és un personatge que troba resposta a qualsevol pregunta del Mic (sembla que té molta experiència en tot). A més, explica històries, endevinalles, cançons. Quan menys te n’adones en Cincsegons ja ha marxat! (potser amb la voluntat d’iniciar un lideratge que li permeti una sèrie amb el seu nom…)
Que cadascú interpreti el que vulgui.
Ara que hi penso fredament, Cincsegons bé podria ser un eufemisme per posar nom a l’impost sobre el patrimoni (bàsicament per la durada).
Bromes a part… L’impost sobre el patrimoni que en Zapatero ha recuperat a petició d’en Rubalcaba és la darrera novetat que els fiscalistes tenim a sobre la taula. Recuperem una vella glòria dels impostos, una relíquia tributària que l’any 77 es deia “havia de durar poc temps”. En qualsevol cas, i tenint en compte com s’ha aprovat: benvingut i a reveure.
Tot torna… “Los Secretos” “Sopa de Cabra”… i sabeu qui tornarà gràcies a en Mic i en Cincsegons?
Oscar Masó
