Podem definir les aportacions de socis, com aquelles aportacions, dineràries o no dineràries, fetes pels socis d’una societat sense rebre cap contraprestació.

El Reial Decret 1514/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el Pla General de Comptabilitat, en la seva part cinquena (Definicions i relacions comptables) conté una definició del que són aportacions de socis, quan descriu el contingut del compte “118. Aportacions de socis o propietaris”, indicant que són els elements patrimonials lliurats pels socis o propietaris de l’empresa quan actuïn com a tals, en virtut d’operacions no descrites en altres comptes, és a dir, sempre que no constitueixin contraprestació pel lliurament de béns o la prestació de serveis realitzats per l’empresa, ni tinguin la naturalesa de passiu. En particular, inclou les quantitats lliurades pels socis o propietaris per a compensació de pèrdues.

Un dels primers dubtes que es plantegen és si tenen la consideració d’ingrés per la societat, però aquest primer dubte sembla que queda respost d’acord amb el que preveu l’article 36.2 del Codi de Comerç, que defineix com ingrés els increments de patrimoni net durant l’exercici, ja sigui en forma d’entrades o augments en el valor dels actius, o de disminució dels passius, sempre que no tinguin el seu origen en aportacions dels socis o propietaris.

Així mateix, segons el Reial Decret 1514/2007, de 16 de novembre, en la seva Norma de Valoració i Registre “18. Subvencions, donacions i llegats rebuts”, considera que les aportacions de socis no reintegrables, no tenen la qualificació d’ingressos, sinó de fons propis. En conseqüència, si no tenen la consideració d’ingrés, i en la mesura que la Llei de l’Impost sobre Societats no estableix cap precepte particular al respecte, no es generaria cap renda a efectes de determinar la base imposable de l’Impost sobre Societats.

Pel que fa a la imposició indirecta, segons la redacció actual de l’article 19.1.2. del Text Refós de la Llei de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (TRLITPAJD), es consideren com a operacions societàries subjectes a aquest impost, en la modalitat d’operacions societàries, les aportacions de socis que no suposin un augment de capital social, pel que es consideraria que qualsevol aportació de socis estaria subjecte. Aquesta situació però, canvia a partir del 3 de desembre de 2010, data en que va entrar en vigor el Reial Decret Llei 13/2010, de 3 de desembre, que modifica l’article 45.I.B).11. d’aquesta Llei, establint que aquestes aportacions de socis seran exemptes.

Doncs bé, feta aquesta petita introducció, anem a exposar els fets que poden donar peu a una nova consideració del que són les aportacions de socis.

Ens trobem amb una oficina liquidadora que ha considerat que en el cas de la dissolució i simultània liquidació d’una societat, acordada abans del dia 13 de desembre de 2010, que en el seu passiu corrent reflectia uns crèdits dels socis contra la societat, el fet d’assumir per part dels propis socis aquest deute, fet que comportaria l’extinció del deute per confusió de drets, és el mateix que una aportació de socis per compensar pèrdues, i per tant s’ha practicat la corresponent liquidació en concepte d’aportació de socis, essent la base imposable l’import del crèdits i el tipus impositiu l’1%.

L’argumentació dona per suposat que aquests crèdits s’han destinat a compensar pèrdues i es remet a l’article 19.1.2. del TRLITPAJD, en la seva redacció anterior, que no actual, és a dir, prèvia a la Llei 4/2008, de 23 de desembre, que contemplava com a operacions gravades les aportacions de socis per compensar pèrdues, i com que el subjecte passiu és la societat, si els socis no disposen de suficient quota de liquidació, considera responsable subsidiari al liquidador per aplicació de l’article 43.1.c) de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària.

Ens sobta l’aplicació d’aquest criteri quan formalment això no està comptabilitzat en el compte (118), que és l’específic per a les aportacions de socis, i que és el compte que el Pla General Comptable estableix per aquest tipus d’aportacions segons indica en les parts quarta (quadre de comptes) i cinquena (definicions i relacions comptables), i que forma part dels Fons propis de la societat i no del passiu corrent com era el cas.

Així mateix, tampoc hi ha un acord específic de la societat en què es digui que aquests crèdits es destinen a compensar pèrdues, sinó que aquesta és la interpretació que l’oficina liquidadora ha seguit per considerar l’assumpció de la pèrdua dels crèdits com una aportació de socis per compensar pèrdues.

A partir d’aquí plantegem una sèrie de qüestions:

No s’hauria d’haver acordat específicament que aquest crèdit es destinava a compensar pèrdues i, en conseqüència, no hauria d’estar reflectit al compte 118 dintre dels fons propis de la societat, per considerar que és una aportació de socis per compensar pèrdues?

Si de la definició de les aportacions de socis que fa el Pla General de Comptabilitat, queda clar que no seran aportacions de socis les que tinguin naturalesa de passiu, per què si està comptabilitzat com un passiu, es considera aquest passiu com una aportació de socis, la qual hauria d’estar comptabilitzada dintre dels Fons Propis?

Si és requisit indispensable per satisfer la quota de liquidació, el previ pagament als creditors o garantir els seus crèdits, segons disposa l’article 391 de la Llei de Societats de Capital, s’ha de deixar la societat sense dissoldre, o a sobre d’assumir la pèrdua dels crèdits que ostenten contra la societat i de no cobrar-los, com a requisit per poder dissoldre i liquidar, s’ha de pagar?

És raonable la interpretació de l’oficina liquidadora o és fruit de la falta de concreció de la norma?

Josep Maria Huertas