Article publicat al Diari de Girona el 30 de gener de 2010.

El dret tributari és sense cap mena de dubte una de les branques més vives del dret administratiu. Vindria a ser el fill hiperactiu de qualsevol ordenament jurídic. Amb motiu d’aquesta vitalitat exposaré quines són les properes modificacions fiscals d’acord amb la llei de pressupostos per al 2010.

En l’àmbit estatal, i pel què fa a l’Impost sobre la renda de les persones físiques és important tenir en compte les següents modificacions:

En primer lloc, que la deducció per a l’adquisició de l’habitatge habitual no s’alterarà durant l’exercici 2010. Es fa saber per tal de donar seguretat jurídica al sector immobiliari durant l’any vinent, alhora que s’insinua la reforma. Una tècnica legislativa original pròpia de Gabriel García Márquez en la “crònica d’una mort anunciada“.

S’informa de l’agònica mort d’una deducció, la dels famosos 400,00€ aprovats l’any 2008. Ara s’aplicarà només per als qui obtinguin rendes del treball i d’activitats econòmiques inferiors als 12.000,00€ i d’acord amb un escalat.

S’incrementa la quantia exempta de l’impost en cas de rebre la prestació per desocupació d’una sola vegada i fins a la quantia de 15.500,00€. Amb aquesta mesura es pretén incentivar la iniciativa empresarial de tristos quixots emprenedors.

Es mantenen els mínims personals, familiars i reduccions de l’any 2009; una mesura lògica tenint en compte que l’IPC general previst no s’espera que sigui positiu; així com es mantenen els tipus de gravamen progressius que van del 24% al 43%.

Les rendes de l’estalvi, en canvi, sí surten perjudicades amb la reforma. Els percentatges s’incrementen i passen a ser del 19% els 6.000,00 euros inicials de benefici i del 21% per la resta. Per tant, seran més costosos els interessos, els dividends, els guanys provinents de vendes d’accions, fons d’inversió, immobles, etc.

Tenint en compte que s’incrementen els tipus, s’aprofita la ocasió per elevar les retencions corresponents als lloguers, interessos, dividends i demés rendiments de capital mobiliari i guanys patrimonials (fons d’inversió) passant a ser del 19% enfront el 18% actualment vigent. Per tant, compte amb el “copiar y pegar” de la factura de gener.

Finalment s’informa d’una nova reducció per als anys 2009, 2010 i 2011 corresponent al 20% dels rendiments nets declarats per part dels empresaris i professionals sempre que no se superin els 5 milions d’euros de facturació i que es disposi d’una plantilla mitjana d’entre 1 i 25 treballadors. Fins aquí sembla tot perfecte, ara bé, el gran inconvenient de la mesura és que s’ha de mantenir la mitjana de treballadors de l’exercici 2008. Que potser fem tard?

Pel què fa a Catalunya, el projecte de llei de mesures fiscals i financeres per al 2010 inclou una nova deducció del 20% sobre la quota autonòmica de l’IPRF per a aquells contribuents que inverteixin en empreses catalanes. Són deduccions destinades a crear un marc fiscal afavoridor per a l’emprenedoria. Se’n podran beneficiar aquells ciutadans que adquireixin accions d’empreses catalanes que cotitzin al Mercat Alternatiu Borsari (MAB) per un import màxim de 10.000,00€ (inversions fins a 50.000,00€) o bé que inverteixin directament en la constitució o ampliació de capital de noves companyies per un import màxim de 4.000,00€ (inversions fins a 20.000,00€). Aquesta solució tindria molt més impacte del què es preveu si no fos perquè en crear la companyia escanyem l’emprenedor amb obligacions futures de tipus administratiu.

Pel què fa a l’impost sobre societats, la llei de pressupostos preveu per a les PIMES que els anys 2009, 2010 i 2011 puguin aplicar un nou tipus impositiu del 20% respecte la part del benefici compresa entre 0 i 120.202,41€ i del 25% pel que fa a la resta de benefici. La condició per poder aplicar-los és similar a la prevista per els empresaris i professionals en quant a manteniment de personal. Una missió impossible.

Finalment, en referència a l’IVA, sembla que els percentatges a partir de l’1 de juliol de 2010 seran del 8% i 18%, restant intacte el corresponent al 4%. Tenint en compte que aquest darrer tipus s’aplica únicament a certs aliments, als llibres, diaris, revistes, medicines, pròtesis, venda i reparació de vehicles per a persones amb mobilitat reduïda, implants i habitatges de protecció oficial, resta clara la voluntat recaptatòria de la mesura.

Començava l’article comunicant-vos la vitalitat de la norma tributària, un adjectiu per altra banda negatiu tenint en compte les conseqüències que en resulten. No vull perdre la oportunitat de dir-vos que la inseguretat jurídica fruit de modificacions incongruents no només acaben passant factura a la presa de decisions més rellevants d’empreses i particulars sinó que també afecta les inversions provinents de l’estranger, i això amb independència de tímides modificacions fiscals amb esperit nacionalista.

Darrerament hem estat víctimes d’un trist, fred i numèric estira-i-arronsa polític que porta per causa un impost que recau sobre els successors del difunt, uns deutes que es generen arrel de la mort d’un ésser estimat.

També hem estat testimonis de l’aprovació de molta normativa que amb caràcter d’urgència aprova una malentesa inversió amb ferum a despesa pública, i acorda imprevistes, innecessàries i extraordinàries ajudes a sectors històrica i recentment saludables.

Finalment hem comprovat com s’elimina un impost (impost sobre el patrimoni) maldit provisional, alhora que acreixen els preexistents i les corresponents obligacions administratives (prevenció de riscos, protecció de dades, operacions vinculades, blanqueig de capitals, medi ambient, operacions intracomunitàries…)

Això em recorda aquell acudit de l’Eugeni que fa poc va sortir al retorn de La Trinca on a un senyor que busca feina l’empresa li informa que cobrarà uns 1.000,00€ per començar, però que més endavant les perspectives apunten a cobrar-ne uns 3.000,00€. El treballador lògicament respon que ja tornarà més endavant. En fi, que si es vol muntar una empresa… no serà millor esperar un futur cert, on segons sembla tot rutllarà millor?

Oscar Masó