La reflexió comença amb la pregunta: perquè és tant important que hi hagi emprenedors? Vegem-ho. Des de la crisi financera de 2007 molts sectors econòmics han vist com les seves demandes s’han reduït dràsticament (per la davallada general del consum), havent de reformar gran part de les seves estructures productives i conseqüentment eliminant milers de llocs de treball, convertint-se així en una profunda crisi estructural de l’economia. Experts i assessors aconsellen als governs estimular el consum ja que, segons la visió keynesiana de l’economia, un major consum porta a majors nivells de producció i, conseqüentment, a majors nivells de renda i llocs de treball. Malgrat la fòrmula que proposen és certa i s’ha mostrat eficient en algunes situacions de la història, s’ha de tenir en compte que estimular el consum d’un sector inadequat pot suposar remar a contracorrent si aquest ha perdut valor i importància pels consumidors (p.ex.: construcció, automòbils…). No obstant, si el que s’incentiva és la creació de valor a través de la innovació i de la creativitat s’obre la porta a la oportunitat de que emergeixin noves economies amb estímuls per a noves demandes, les quals generaran riquesa i llocs de treball. Perquè això no ho fan, doncs, les grans empreses ja establertes i amb amplis recursos? Bàsicament perquè s’aferren al seu model de funcionament tradicional i prioritzen, almenys, mantindre’s en els seus mercats. Per a elles assumir qualsevol risc podria suposar grans pèrdues i posar en joc la seva posició als mercats. És així, doncs, com la presència d’emprenedors per a l’economia és tant important ja que, motivats pel valor que una idea pot aportar a la societat, els seus projectes generen noves economies i descobreixen mercats amb prou demanda i potencial de creixement on abans semblaven no existir. A Europa, però, el panorama és tan complex com desmotivador. Són escassos a Europa els clústers econòmics idílics que fomenten les sinergies i que encoratgen l’emprenedoria d’idees. Si comences una empresa segurament hagis d’endinsar-te en una llarga i intensa lluita per contractar algún gestor professional que t’ajudi a fer créixer l’empresa, però fracassar en aquest intent és fàcil ja que la majoria d’executius europeus són extremadament adversos al risc. Trobaràs que les grans empreses europees ja establertes no tendeixen a tractar amb les petites. La majoria de fonts de capital t’evitaràn. Les regulacions dels estats et complicaràn la vida alhora de crear l’empresa, també la legislació actual et farà bastant inflexible davant canvis fortuïts en l’economia. Les dades són desalentadores, l’any 2010 els percentatges d’emprenedors recents sobre la població adulta éren d’un 2,3% per a Itàlia, un 4,2% per a Alemanya i un 5,8% per a França. Els països europeus estàn per sota (bastant per sota)- Nord Amèrica amb un 7,6%, Xina amb 14% i Brasil 17%. A Europa els emprenedors no sols són baix en nombre sinó també en ànims. Molts pocs d’ells asseguren que el seu país proveeix el millor entorn per emprendre. No obstant, un 60% dels brasilers i un 70% dels canadencs asseguren que no hi ha cap lloc com a casa. Les ciutats considerades amb més oportunitats per a acollir start-ups amb ràpids creixements són Shangai, San Francisco i Mumbai (i en certa manera també Londres). Les empreses de tamany mig europees poques vegades presenten creixements ràpids, durant la dècada dels 90 sols un 4% del total estaven classificades com a “fast-growers”, és bastant poc comparat amb el 19% que presenta Nord-Amèrica. Europa va tenir l’època daurada de l’emprenedoria, donant a llum empreses amb grans potencials de creixement, durant el segle XIX. A partir de l’inici del segle XX, amb la devastació de les guerres mundials ha augmentat l’adversió al risc i amb ella la seva capacitat de creació d’empreses ha minvat dràsticament. A principi de segle la creació europea de grans empreses igualava la americana. Entre el 1976 i 2007 el nombre de grans empreses fundades a Europa no arriba a 5, mentre que Nord-Amèrica n’ha fundat quasi 30. El declivi és abismal:
Si fem una ullada al panorama observem que escassament s’han produït empreses tecnològiques a Europa, i, curiosament, de les poques europees que coneixem (Spotify, Skype, Wonga…) cap ha estat fundada a Alemanya, un país de profunda tradició tecnològica en la indústria i l’educació. Com s’explica això? Simplement marxen fora. Es calcula que hi ha uns 50.000 alemanys a Silicon Valley i s’estima que unes 500 ‘start-ups’ a la Badia de San Francisco han estat fundades per francesos. Entendre què és el que manté els emprenedors fora del terreny local es pot explicar amb amb la percepció de la llibertat de fracassar. A Europa es tendeix a tractar la insolvència d’un emprenedor honest més aviat com un frau, la majoria de països mantenen aïllats de l’activitat emprenedora durant anys a aquells qui han fet fallida. Gran Bretanya descarrega els deutes d’una fallida després de 12 mesos, a Estats Units acostuma a ser més ràpid. A Alemanya s’estimen uns 6 anys per poder tornar a emprendre lliure de càrrecs, no obstant si fas fallida essent un executiu sènior d’una gran empresa pots ser sancionat de per vida. A França s’esperen uns 9 anys per poder tornar a emprendre, fresc i tranquil, un projecte.
El tercer element d’important rellevància és la llei laboral. Si les empreses joves volen sobreviure front a sobtats errors econòmics i fluctuacions de la demanda han de ser prou flexibles per reduïr costos de plantilla de manera ràpida i barata. A Europa això és més difícil que en qualsevol altre lloc. És típic pagar fins a 6 mesos de compensació per acomiadament per a treballadors recents, a San Francisco o la Xina amb feines arriba a 1 o 2 mesos. 
Cap a on anem? Malgrat hi ha hagut una dràstica reducció de la demanda i el finançament ha esdevingut encara més inaccessible des de la última crisi de 2007, alguns emprenedors amb perseverància i visió demostren que hi ha oportunitats favorables dins l’actual situació. Per exemple a Espanya s’encoratja als emprenedors a que es quedin al país i no vagin a Silicon Valley aprofitant que grans empreses locals es desprenen de treballadors qualificats, una oportunitat per a les start-ups, ja que el salari dels enginyers és un 70% més barat aquí que a Califòrnia. A més, Europa té menys advocats intentant fer la vida díficil a joves empreses i sectors poc madurs per a evitar la competència de nous jugadors. Fins fa pocs anys cap govern prestava atenció a l’emprenedoria, no obstant comencen a ser-ne conscients de la seva importància i a prioritzar-la. S’està desenvolupant una extensa xarxa de consultoria dedicada a la tasca, com també les institucions educatives es manegen per introduïr als estudiants certes nocions empresarials. A Alemanya faciliten a les empreses recolzades per l’Estat a que vagin a Silicon Valley, sabent que sovint els fundadors exitosos reciclen els seus diners, contactes i experiència en ‘start-ups’ al país natal. França, malgrat segueix tenint un important problema amb la flexibilitat laboral, ofereix rebaixes fiscals a la investigació. El primer minsitre italià promet rebaixar el cost de fundar una empresa de 10.000€ a 1€, i tant Itàlia com Espanya prenen passos per a abaratir l’acomiadament. No serà fàcil transformar idees en realitat si l’ambient per desenvolupar-les no és l’adequat, de totes maneres cal visualitzar els esdeveniments per la seva part positiva i saber que l’últim que queda per perdre és l’esperança.
X.Bolló
