Els treballadors, per als casos de certs incompliments empresarials, tenen dret a extingir el seu contracte de treball amb dret a una indemnització de 45 dies per any treballat, similar a la de l’acomiadament improcedent. Un dels casos previstos en l’estatut dels treballadors es correspon a aquell incompliment empresarial que pot suposar per exemple no donar-li una ocupació efectiva en perjudici de la seva formació professional i alhora de la seva dignitat.
Si bé aquesta situació (no treballar estant contractat) seria el desig de molts treballadors… la qüestió és que una recent resolució ha resolt quina és la solució per al cas d’un empleat que reclama l’extinció indemnitzada quan l’empresa es troba en situació de crisi.
El tribunal entén necessari, per tal que el treballador tingui dret a la indemnització de 45 dies per any treballat, d’una banda que l’empresa unilateralment introdueixi una modificació substancial en les condicions de treball, això és, revelador d’un voluntari i greu incompliment de les seves obligacions per l’empresari (que suposi un deliberat enfrontament a la continuïtat de l’anterior desenvolupament de la relació laboral), i, per una altra, que aquesta modificació ho sigui en perjudici de la formació professional del treballador o minorant la seva dignitat.
Traslladant-ho al cas concret, i tenint en compte que la manca d’ocupació efectiva es va limitar en la data de presentació de la demanda del treballador a un període de temps d’un mes i 10 dies i que l’empresa; a més del fet que davant la situació de crisi econòmica patida, va reaccionar immediatament, primer amb un expedient de regulació d’ocupació de suspensió dels contractes de treball, i posteriorment, a la presentació de sol•licitud de concurs voluntari, el tribunal resolt que no es pot justificar la petició del treballador reclamant l’extinció del contracte amb la conseqüent indemnització incrementada.
Aquesta no deixa de ser una sentència raonable que beneficia a les empreses, car de vegades, els treballadors també fan servir els mitjans que legalment els corresponen o les normes que els emparen per aconseguir resultats no desitjats o no previstos a la norma.
Vindria a ser la figura del frau de llei traslladat a la vessant laboral del treballador, i que moltes vegades sembla una figura només aplicable a les empreses. Si bé a moltes empreses normalment se les penalitza per contractar fraudulentament… no és menys cert que de vegades alguns treballadors fan servir tàctiques similars.
Tot això sense perjudici dels casos en què el concurs sigui culpable…
Més informació |Art. 50 de l’estatut dels treballadors
Oscar Masó
