Amb vigència al dia ú de gener de 2022 s’ha publicat la Llei 21/2021, de 28 de desembre de garantia del poder adquisitiu de les pensions i d’altres mesures de reforç de la sostenibilitat financera i social del sistema públic de pensions.
No hi ha canvis en l’edat legal de jubilació, que ja es va elevar dos anys amb la reforma de 2011, si bé es va establir un període transitori perquè la pujada de 65 a 67 anys fos gradual, tal i com explico més endavant.
Tampoc canvien les edats a les quals es permet la jubilació anticipada, que són 2 anys abans de l’ edat legal vigent en el cas de la voluntària i 4 anys abans per a la forçosa.
Com podem conèixer la nostra edat de jubilació?
Fins el 2027 conviuran dues edats legals de jubilació: la de 65 anys, per als treballadors que tinguin vides laborals amb períodes de cotització superiors als 38 anys i sis mesos, i la de 67 anys per als que no hagin aconseguit assolir aquesta xifra. O més tard, per als que vulguin continuar treballant per mantenir els seus ingressos. Per això es pot dir que no hi ha una edat única de jubilació, sinó que cada treballador, en funció dels anys cotitzats i el moment en què ha començat a fer-ho, així com de les seves circumstàncies econòmiques, es podrà retirar en moments diferents de la seva vida laboral.
Però, com es calcularà l’edat legal fins aleshores? La reforma de les pensions aprovada el 2011 i que amplia l’edat de jubilació des dels 65 als 67 anys estableix un règim progressiu. Per això, per calcular l’edat en què es pot accedir a la jubilació fins al 2027 (moment en què arriben als 67 anys) caldrà combinar aquestes dues variables: l’edat biològica i la vida laboral.
1. Jubilació ordinària.
- En primer lloc, l’edat biològica: Des del 2013, any en què entra en vigor la reforma, fins al 2027, any en què l’edat arriba als 67 anys, l’edat de jubilació ha anat endarrerint a raó d’un mes per any que passa, del 2013 al 2018, i s’està endarrerint dos mesos per any des del 2018 al 2027. Així, l’edat legal el 2022 és de 66 anys i dos mesos i el 2023 serà 66 anys i quatre mesos. Sis anys després -el 2027-, i a raó d’un retard de dos mesos cada any, arriben als 67.
L’edat legal de jubilació:
2013 65 anys i un mes
2014 65 anys i dos mesos
2015 65 anys y tres meses
2016 65 anys i quatre mesos
2017 65 anys i cinc mesos
2018 65 anys i sis mesos
2019 65 anys i vuit mesos
2020 65 anys i 10 mesos
2021 66 anys
2022 66 anys i dos mesos
2023 66 anys i quatre mesos
2024 66 anys i sis mesos
2025 66 anys i vuit mesos
2026 66 anys i 10 mesos
2027 67 anys
- En segon lloc, cal comptar la vida laboral de cadascú que es vol jubilar. Inicialment qualsevol persona es pot jubilar en tot moment als 65 anys si té un nombre mínim d’anys cotitzats. Aquesta quantitat d’anys mínima es va incrementant des dels 35 anys fins als 38 anys i 6 mesos, en un període també progressiu (a raó d’un trimestre per any que passa) des del 2013 i el 2027. Per exemple, el 2022, un treballador que compleixi 65 anys només ho podrà fer si té cotitzats almenys 37 anys i 6 mesos. Si no els tenim , hem d’esperar a jubilar-nos a l’edat legal per a l’any 2022 són 66 anys i dos mesos.
2. Jubilació anticipada.
La jubilació anticipada es dona pel cessament en el treball d’una persona, bé per una causa que no pot ser imputada al treballador o bé per voluntat pròpia.
- Per al primer cas, no imputable a la persona treballadora, al treballador el principal requisit és haver estat acomiadat per raons objectives, haver cotitzat almenys 33 anys i haver demanat feina com a mínim sis mesos abans de sol·licitar la jubilació.
- Si és per voluntat pròpia, el treballador ha de tenir dos anys menys de l’edat legal de jubilació i haver cotitzat, com a mínim, durant 35 anys, dels quals dos han d’estar compresos dins dels 15 anys previs a la sol·licitud de jubilació. Algunes professions de risc o que comportin pràctiques perilloses, penoses, tòxiques o insalubres també poden demanar-la d’acord amb les condicions particulars de cada cas.
Amb la reforma actual canvien els coeficients reductors, de manera que si s’opta per anticipar la jubilació dos anys surt a compte esperar dos mesos per no patir una penalització fins a 5 punts superior a l’actual.
Amb l’entrada en vigor de la reforma els coeficients reductors s’aplicaran per mesos, en lloc de per trimestres com actualment, de manera que per cada mes que es retardi la jubilació es reconeixerà una pensió més alta, i que a partir de tercer mes el coeficient és menor al que s’aplica avui. Si s’avança 13 mesos, la reducció és del 5,8% enfront del 10%, per exemple.
Aquests coeficients són inferiors per als qui tenen més anys de cotització, i en general surt a compte no anticipar la jubilació fins als 22 mesos previs a l’edat legal.
3. Jubilació Parcial Anticipada.
La jubilació parcial consisteix en l’adquisició d’un percentatge de la pensió que correspon al treballador mentre exerceix una feina a temps parcial per la qual rep una remuneració. Les principals condicions per optar a aquesta modalitat són tenir una edat igual o superior als 62 anys i 8 mesos i haver cotitzat 33 anys; o bé tenir 61 anys i 10 mesos en el cas d’haver cotitzat durant 35 anys o més. D’acord amb la normativa vigent, cal fixar una reducció de la jornada laboral d’entre el 25 % i el 50 %, sense que hi hagi necessitat d’establir amb caràcter simultani un contracte de relleu. Una alternativa per a que aquesta reducció pugui estendre’s fins al 75 % es contractar un rellevista que substitueixi la persona jubilada parcialment. El contracte rellevista haurà de complir les condicions de concertar-se a jornada completa per mitjà d’un contracte indefinit.
Apunt: Des del punt de vista econòmic, la jubilació parcial és una alternativa que pot ser interessant, ja que ofereix a la persona treballadora l’opció de reduir la seva jornada laboral —encara que mantenint un salari— mentre rep un percentatge de la pensió, que en cap cas es pot trobar per sota de la pensió mínima vigent en aquell moment.
La jubilació parcial és l’única modalitat de jubilació a Espanya en la qual no s’aplica cap coeficient de reducció, el que significa que la quantia d’aquestes pensions és proporcionalment més gran que les de la resta. Tanmateix, de la mateixa manera que qualsevol pensió contributiva, la pensió de jubilació parcial es revaloritza cada any en la mateixa proporció que les altres modalitats.
Altres opcions més enllà de la jubilació ordinària
A més de les jubilacions anticipades, hi ha altres possibilitats més enllà de la jubilació ordinària per a les persones treballadores.
4. Jubilació flexible.
Aquesta opció permet compatibilitzar la pensió de jubilació amb un contracte la modalitat del qual sigui de temps parcial i dins d’uns límits establerts. A diferència de la jubilació parcial, la jubilació flexible es porta a terme un cop el treballador ha complert l’edat necessària i ha fet efectiva la seva jubilació.
5. Jubilació demorada
Es fomenta el retard voluntari de l’edat d’accés a la jubilació contributiva (jubilació demorada) introduint un nou sistema d’incentius mitjançant el qual el treballador podrà optar entre un percentatge addicional, una quantitat a tant alçat o una combinació de totes dues. D’altra banda, es retarda en un any la possibilitat de compatibilitzar la pensió de jubilació amb el treball per compte propi o d’altri (jubilació activa).
6. Jubilació activa.
Una altra modalitat és la jubilació activa, en la qual és possible continuar treballant amb qualsevol tipus de jornada, i cada mes s’obté el 50 % de la pensió que correspondria de la jubilació ordinària. Com a requisits, s’ha d’haver complert una any més de l’edat de jubilació vigent i haver cotitzat el temps mínim que s’exigiria per gaudir del 100 % de la base reguladora.
