Al trist club dels creditors sense esperança:
“Hisenda acumula 20.000 milions de deutes pendents de cobrament.”
El pitjor és que aquesta quantia no computa quan s’informa de quin és el dèficit públic, i és molt probable que gran part d’ella no s’acabi cobrant.
Encara pitjor és que aquest deute ho és respecte una entitat altament eficaç, informatitzada fins a la medul·la i que controla els teus clients, els teus proveïdors, els teus comptes corrents, les teves propietats, el teu salari, els teus familiars…
La única sort que tenen és que a gran part de la població encara li fa respecte hisenda… doncs si féssim com se li fa al lampista, al flequer, a l’advocat o qualsevol altre empresari o professional, l’import del deute s’incrementaria exponencialment.
Un catedràtic de la hisenda pública de Castella La Manxa (Juan José Rubio) ha recordat que un euro invertit a l’AEAT genera un retorn de dotze euros. El portaveu del col·lectiu d’inspectors d’hisenda (Francisco de La Torre) coincideix amb l’anterior en el fet que s’haurien d’incrementar els mitjans de l’Agència Tributària.
Jo dic prou.
Ja s’ha mimat prou l’administració tributària. El problema no són els mitjans.
Quan assegut a la meva taula observo la meva prestatgeria i veig que respecte un sol impost hi ha escrites 2.000 pàgines, m’impressiono; quan m’adono que aquestes pàgines tenen una data de caducitat molt propera (depenent del vent que bufa… de ponent o llevant… PSOE o PP) m’esgarrifo, però quan penso que alhora la seguretat jurídica que genera tanta lletra s’acosta a la que em dóna una pitonissa per telèfon… m’adono que el món no funciona, més si aquesta sensació es dóna en l’àmbit laboral, mercantil, jurídic, etc…
No tot s’arregla donant més mitjans a qui millor recapta. Això no és productiu.
Què tal si ho fem tot molt més senzill?
Benvinguda al Club….
Al club on les empreses s’han de reinventar per sobreviure…. potser que en prengueu nota.
No calen més mitjans.
Oscar Masó
