Abans, i no parlo de tants anys, si volies veure una obra de teatre, d’aquelles amb cara i ulls, havies d’anar a Barcelona. És clar que hi anaves, però, dos-tres cops a l’any i gràcies!!! Ja no parlo pel preu, sinó per tota la logística que comporta haver d’anar fins a la gran capital: quedar amb la parella (i si és amb una colla, la cosa es complica més), agafar el cotxe i fer-te els 100 Qm preceptius, buscar aparcament, anar a sopar abans o després de la funció, tornar a fer els 100 Qm cap a casa…..
Des que va començar a Girona la Temporada Alta, amb tota una extensa varietat d’obres de tota mena, anar al teatre ja és a l’abast de tothom.
Però és que, a més, els treballadors de l’Assessoria Codina estan de sort. Gràcies a que, des de la gerència, han considerat, molt encertadament tot s’ha de dir, formar part de les empreses patrocinadores. Gràcies, doncs, a aquest mecenatge els treballadors de l’Assessoria Codina han pogut gaudir d’unes entrades, prèviament seleccionades, totalment gratuïtes així com amb un descompte del 15% de les demés entrades que formen part de tota la programació de Temporada Alta.
Jo, per exemple, vaig anar a veure ‘La Llei d’Amor’, d’en Joan Maragall (fantàstica la posada en escena i el bon fer dels actors), també he vist ‘La dona Justa’, bàsicament perquè havia llegit el llibre i m’havia agradat molt (i l’obra li fa molta justícia; molt ben feta i entenedora) i també he vist, recentment, ‘Escenes de Matrimoni’. Cal dir que aquesta darrere obra està bé, molt bé, però jo l’he trobada una mica forta (ep! que no em considero ni mitja monja ni tiquis-miquis), simplement que anava amb la idea de que seria més de riure i per passar l’estona que pas profunda i amb un pèl de sexe (mai millor dit….)
En fi, aquesta és, de moment la meva experiència en la Temporada Alta 2010 fins avui.
Tots els que hi heu anat, feu-nos cinc cèntims. Expliqueu que us ha semblat el que heu vist i si ho aconselleu.
Parlem-ne!
Juli Rabell
