Archives Circulars

Ajornament de VERI*FACTU

Us informem que s’ha ajornat l’entrada en vigor del sistema Verifactu, que havia de ser obligatori per a empreses, autònoms i pimes. Segons les darreres informacions, pendents de confirmar amb la publicació d’un Reial Decret, el nou calendari seria el següent:

• Per a les empreses subjectes a l’Impost de Societats, l’obligatorietat de Verifactu passa de l’1 de gener de 2026 a l’1 de gener de 2027.
• Per a la resta (autònoms bàsicament), la data es trasllada de l'1 de juliol de 2026 a l’1 de juliol de 2027.

Què implica aquesta moratòria
La normativa Verifactu exigia que les factures es generessin amb un programari homologat que garantís la traçabilitat, inalterabilitat, possibilitat de verificació davant l’AEAT, amb registre, segell electrònic, codi QR etc...
Fins ara, moltes empreses i autònoms estaven adaptant els seus sistemes o assumint inversions per complir el nou requisit. Aquest ajornament suposa —en principi— més temps per fer les adaptacions sense pressa.

La nostra opinió i advertiments
Tot i que una pròrroga sembla raonable en un projecte d’aquesta envergadura, la manera en què s’ha anunciat —per mitjans de comunicació i a última hora de l’any— genera certa inseguretat jurídica.
Molts ja havien invertit en l’adequació dels seus sistemes, i d’altres han adoptat altres regles (per exemple el SII) pensant que Verifactu arribava sí o sí.
Això posa en evidència novament, una pràctica que no sempre respecta la certesa o la planificació realista.
En qualsevol cas, això suposa un alleujament (s’evita una adaptació precipitada), però també cal que considerin amb prudència què fer amb els seus sistemes de facturació:
en principi no hi ha obligació immediata, però la nova data —2027— està a sobre la taula.

Restem a la vostra disposició per a qualsevol dubte o aclariment.

per elgiroscopi

Entrada en vigor Real Decret 893/2024, de 10 de setembre, pel qual es regula la protecció de la seguretat i la salut en l'àmbit del servei de la llar familiar

Cal recordar que el passat 14 de maig de 2025 el Ministeri de Treball i Economia Social va presentar a Madrid l’Eina de Prevenció per a l’Ocupació a la Llar desenvolupada per l’INSST, destinada a avaluar els riscos al domicili i a generar la documentació preventiva necessària per al seu compliment.

D’acord amb la disposició final cinquena del RD 893/2024, les obligacions materials del reial decret no són exigibles fins transcorreguts sis mesos des de la posada a disposició d’aquesta eina; per tant, el compliment passa a ser obligatori a partir del 14 de novembre de 2025.

A la pràctica, això es tradueix en obligacions concretes i exigibles per a les famílies ocupadores: Realitzar una avaluació inicial de riscos, adoptar les mesures preventives adequades, proporcionar equips de treball i EPI idonis, i facilitar informació i formació suficients a la persona treballadora, entre d’altres.

Som conscients que la complexitat tècnica derivada de l’aplicació del Reial decret, unida al fet que l’àmbit d’execució sigui el domicili familiar i que la persona ocupadora sigui una persona física, pot dificultar el compliment efectiu de les obligacions preventives per part de moltes famílies.

Davant aquesta nova obligació, les famílies ocupadores disposen de dues vies operatives per gestionar la prevenció de riscos laborals.

• D’una banda, el Ministeri de Treball i Economia Social, a través de l’INSST, ha posat a disposició una eina gratuïta dins la plataforma Prevencion10.es, que permet a la persona ocupadora assumir directament l’activitat preventiva de manera guiada i documentada.
• D’altra banda, recórrer a un Servei de Prevenció Aliè (SPA).

Des de l’Assessoria recomanem concertar un Servei de Prevenció Aliè (SPA) per garantir un compliment estricte i traçable del RD 893/2024 i de la Llei 31/1995 de PRL. L’SPA realitza l’avaluació de riscos, planifica i implanta les mesures preventives, proporciona la informació i formació necessàries, gestiona la vigilància de la salut quan escaigui i manté la custòdia documental (avaluació, planificació, registres d’EPI, formació, etc.). Aquesta opció redueix el risc d’incompliments davant d’una eventual Inspecció de Treball o reclamació, aporta seguretat jurídica a la família ocupadora, com així assegura una adaptació ràpida davant la nova obligació.

En cas que la família opti per gestionar la prevenció mitjançant un Servei de Prevenció Aliè (SPA), des de l’Assessoria ens encarreguem de canalitzar tot el procés amb l’empresa acreditada corresponent i acompanyem el client en totes les fases del tràmit, assegurant que el procediment es desenvolupi amb la màxima seguretat jurídica i comoditat per als nostres clients.

per elgiroscopi

Obligacions tercer trimestre 2025

Conceptes tributaris MÉS COMUNS a declarar.
Termini RECEPCIÓ informació: 10 D’OCTUBRE de 2025.

• IVA.
• RETENCIONS A COMPTE D’IRPF per rendiments del treball i d’activitats
  econòmiques.
• RETENCIONS A COMPTE D’IRPF i de l’IMPOST DE SOCIETATS practicades
  sobre els lloguers pagats per l’arrendament de locals de negoci, per rendiments
  de capitals mobiliaris.
• PAGAMENTS FRACCIONATS a compte de l’IRPF.
• MODEL 349 d’operacions intracomunitàries.
• MODELS 202/222 Pagaments fraccionats de l’Impost sobre Societats.
• MODEL 950 Impost sobre Estades en Establiments turístics (període comprès
  entre l’1 d’abril de 2025 i el 30 de setembre de 2025).

IMPORTANT

Assessoria Codina portarà a terme la domiciliació de les declaracions autoliquidacions fins
el dia 15 d’octubre de 2025.
El darrer dia de presentació de les declaracions és el dia 20 d’octubre de 2025, a excepció
de l’intrastat, que finalitza el dia 13 d’octubre de 2025.

per elgiroscopi

S’ajorna fins al 2026 l’increment de l’IEET (taxa turística) a Catalunya

El Govern català ha aprovat un decret que ajornarà l’entrada en vigor de l’increment fins gener de 2026, mentre es tramita i es debaten els detalls al Parlament. Aquesta pròrroga busca donar seguretat jurídica al sector turístic i permetre un debat més exhaustiu amb totes les parts implicades abans d’aplicar les noves tarifes.

Per tant, les tarifes actuals continuaran vigents fins a aquest moment de l’any 2026, i l’aplicació de l’augment quedarà ajornada fins que s’aprovi la nova llei.

Recordatori de la tarifa turística en vigor:

Tarifa per Barcelona ciutat i recàrrec municipal

Tarifa per la resta de municipis de Catalunya

per elgiroscopi

Entrada en vigor de “VERI*FACTU”. Guia pràctica

Com ja vàrem indicar en anteriors comunicacions, VERI*FACTU és un sistema de l’Agència Tributària dins el nou marc de facturació electrònica i control tributari.
Aquesta guia resumeix què és, a qui afecta i què has de fer.

3 idees clau per començar

• Què és? Un sistema per garantir la integritat, conservació, accessibilitat i traçabilitat de factures emeses quan s’utilitza programari de facturació.
• Què NO canvia? Només regula com es registren les factures emeses. NO modifica la comptabilitat, ni el registre de factures rebudes, ni altres processos (estocs, personal, etc.).
• Com es compleix? Hi ha dues vies igualment vàlides: VERI*FACTU (enviament del registre a l’AEAT en el moment d’emetre) o NO VERI*FACTU (sense enviament, però amb registre segur i traçable). En tots dos casos, la factura porta codi QR.
• Per què t’ho expliquem ara? Perquè puguis planificar amb temps: comprovar el teu programa, escollir modalitat i definir un protocol intern d’emissió sense aturades ni presses d’última hora.

A qui aplica (i qui no)

Aplica a societats, empresaris i professionals que emeten factures amb programari (ERP, TPV, apps… o fulls/processadors si s’utilitzen per a finalitats tributàries).

No aplica en aquests supòsits principals:

• SII (Subministrament Immediat d’Informació): els contribuents adherits al SII queden excloses del reglament SIF per les seves pròpies factures.
• Emissió 100% manual: talonaris o Word/Excel sense tractar informàticament aquestes dades per complir obligacions tributàries (llibres d’IVA/IRPF, comptabilitat…). *Nota: si Excel/Word calcula o genera llibres/exports per obligacions fiscals, es considera SIF i sí que aplica.
• Entitats parcialment exemptes (fundacions, associacions), excepte per les activitats econòmiques concretes que realitzin (vendes, lloguers, etc.).
• Lloguers per persones físiques o CB sense personal contractat a jornada completa (compte amb serveis tipus hoteler).

Règims especials sense emissió de factura (agrària/ ramadera/ pesquera; recàrrec d’equivalència; simplificat d’IVA), excepte si emeten factures o determinen rendiments per estimació directa (p. ex. Farmàcies).

Dues opcions per complir (tu tries)

1) VERI*FACTU

• El programa envia a l’AEAT el registre de facturació en el moment d’emetre la factura.
• L’elecció es manté, com a norma general, fins a final d’any natural.
• L’AEAT posarà a disposició una aplicació gratuïta pensada per a casos senzills.

2) NO VERI*FACTU

• El programa no envia res a l’AEAT en el moment d’emetre, però genera i conserva registres de facturació amb hash/traçabilitat i requereix signatura electrònica del registre.
• El SIF ha d’estar homologat i ha de poder exportar/transmetre registres si l’AEAT ho requereix.
• En totes dues modalitats, les factures incorporaran codi QR.
• La llegenda “Factura verificable a la seu electrònica de l’AEAT” només apareix quan s’opta per VERI*FACTU.

Calendari d’entrada en vigor

• Societats (Impost sobre Societats): sistemes adaptats abans de l’1 de gener de 2026.
• Resta d’obligats (autònoms, CB, etc.): abans de l’1 de juliol de 2026.

Termini expedició de factures (recordatori útil)

• B2C (particulars): emissió immediata.
• B2B (empresaris/professionals): abans del dia 16 del mes següent a l’operació (o al pagament a compte/transport, si escau).
• Si la data d’emissió no coincideix amb la de l’operació, a la factura ha de constar la data de l’operació.

*Nota: Tot i que no s’indica enlloc, des d’Assessoria Codina pensem que pot ser interessant INFORMAR UNA NOTA AL MARGE de la factura indicant que l’emissió de la factura s’ha portat a terme sense utilitzar cap sistema informàtic de facturació, si és el cas que es confeccionen les factures manualment, o via word o excel i pdf sense tractament de la informació.
Si no utilitza cap sistema informàtic de facturació per l’emissió de factures (es factura a mà, amb word, excel etc..), aconsellem FER EL CANVI a curt i mitjà termini.

Què fer ara?

• Proveïdor de software: demana confirmació de compliment SIF i calendari d’actualització al teu proveïdor.
• Escollir modalitat (VERIFACTU o NO VERIFACTU) i definir un protocol intern (altes, rectificatives, anul·lacions).
• Configura les factures amb el proveïdor, activa QR (sempre) i llegenda VERI*FACTU (només si esculls aquesta modalitat). Revisa sèries, dades mínimes i camp “data de l’operació”. BOE
• Formació ràpida a l’equip (cadències, dia 16, data d’operació, sèries). BOE
• Si avui factures manualment, valora l’app gratuïta de l’AEAT per casos simples. Agencia Tributaria

Sanció clau (el que t’afecta)
Si emets factures amb programari i el sistema no compleix el Reglament SIF o està manipulat quan ha d’estar certificat, la sanció és una multa fixa de fins a 50.000 € per exercici (art. 201 bis LGT).Aplica per cada any en què es detecti l’incompliment.

FAQ’s

1. Què passa si faig servir l’“app” gratuïta de l’AEAT?
   Els registres de facturació s’envien i queden conservats a la Seu electrònica. Disposaràs d’un llistat consultable/descarregable dels registres enviats per període. Et pot facilitar la confecció dels llibres, però no substitueix l’obligació de portar-los ni altres obligacions fiscals. (Quan l’app es publiqui, confirmarem el detall funcional.)
2. És el mateix que la factura electrònica? No.
   VERI*FACTU regula com s’emeten les factures amb programari i com es registren (traçabilitat, QR…). La factura electrònica té normativa pròpia i no és obligatòria de forma general, només en supòsits concrets.
3. Si faig les factures amb Word o Excel, m’afecta?
   Depèn de com els utilitzes:
   1. No (fora d’àmbit) si només els uses com a plantilla per redactar la factura i guardar/imprimir el PDF, sense càlculs ni llistats. Exemple: 10 factures a l’any en Word, les guardes en PDF i prou.
   2. Sí (dins l’àmbit SIF) si el fitxer de la factura processa dades per a obligacions fiscals: fa càlculs (bases, IVA, IRPF), ho exporta a llibres d’IVA, comptabilitat o fa resums que serveixen per fer models 303/347, per exemple. Exemples: Excel que et calcula el 303 → SIF. · Excel que trasllada les dades de factures al llibre registre → SIF.
4. Estic al SII. He de fer res?
   No. Els contribuents adherits al SII queden exclosos del reglament SIF per les seves pròpies factures.
5. He de canviar de programa?
   En la majoria de casos no: els proveïdors ja ho han incorporat. Demana’ls certificat de conformitat SIF i calendari d’actualització.
6. Què sortirà a la factura?
   En totes dues modalitats (VERIFACTU i NO VERIFACTU) la factura porta codi QR. La llegenda “Factura verificable a la seu electrònica de l’AEAT” només apareix si optes per VERI*FACTU.

A continuació adjuntem l’accés a una sèrie de qüestions generals i preguntes freqüents publicades per l’AEAT relacionades amb els Sistemes informàtics de Facturació i VERI*FACTU. Clicar aquí.

Vols aclariments, sense cap pressió?

A Assessoria Codina t’assessorem amb criteri i independència. Comprovem amb el teu proveïdor si el programa ja incorpora VERI*FACTU (és el més habitual) i, si cal, t’expliquem opcions homologades sense recomanar marques ni vendre programari.
En resum: si el teu programari ja està adaptat, no cal canviar res; t’ajudem a confirmar-ho i a tenir clars els passos.

per elgiroscopi

Obligació de canal intern de denúncies centralitzat

Cal recordar que, el 21 de febrer de 2023 es va publicar al Butlletí Oficial de l'Estat núm. 44 la Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció. Aquesta norma transposa a l'ordenament jurídic espanyol la Directiva (UE) 2019/1937 del Parlament Europeu i del Consell, i va entrar en vigor el 13 de març de 2023.

La finalitat principal d’aquesta Llei és garantir que qualsevol persona, en el marc d’una relació laboral o professional, pugui comunicar de manera segura i confidencial l’existència de possibles infraccions legals comeses dins d’una organització, pública o privada. Al mateix temps, es protegeix l’informant davant possibles represàlies, assegurant el seu anonimat, confidencialitat i drets fonamentals.

En virtut d’aquesta norma, totes les entitats del sector privat amb 50 o més persones treballadores, així com les entitats del sector públic i determinades organitzacions que gestionin fons públics (partits polítics, sindicats, organitzacions empresarials i fundacions), estan obligades a implementar un Sistema Intern d’Informació, conegut comunament com a canal intern de denúncies.

Aquest canal ha d’estar centralitzat, és a dir, ha de constituir l’únic mitjà oficial a través del qual es gestionin totes les denúncies relatives a possibles infraccions o irregularitats. La Llei estableix que aquest canal ha de permetre comunicacions tant per escrit com verbalment (aquestes últimes amb documentació adequada prèvia autorització de l’informant), i ha d’estar gestionat per una persona física designada com a Responsable, que actuarà amb total autonomia i independència respecte de l’òrgan d’administració.

Cal destacar que el contingut potencial d’una denúncia és ampli i abasta múltiples àmbits legals. S’hauran de canalitzar a través del sistema intern, entre altres, els següents fets o comportaments:

• Revelació d’informació confidencial o privilegiada;
• Estafes, fraus, apropiacions indegudes o delictes comptables;
• Insolvències punibles i aixecaments de béns;
• Danys informàtics o sabotatges tecnològics;
• Delictes contra la propietat intel·lectual i industrial;
• Infraccions contra el mercat, els consumidors i la competència;
• Delictes fiscals i contra la Seguretat Social;
• Construcció, edificació o urbanització il·legal;
• Infraccions mediambientals;
• Tràfic d’influències, suborn o corrupció;
• Delictes contra els drets dels treballadors, entre d’altres.

L’empresa haurà d’aprovar un procediment intern de gestió de les informacions, el qual haurà de contemplar, com a mínim, la identificació clara i accessible del canal intern habilitat per a la recepció de comunicacions; la inclusió de referències als canals externs davant autoritats competents, quan així correspongui; i l’enviament d’un justificant de recepció a l’informant en un termini màxim de set dies naturals des de la recepció de la denúncia, excepte si això compromet la confidencialitat de la comunicació. Així mateix, s’haurà d’establir un termini màxim de tres mesos per resoldre la investigació interna, prorrogable excepcionalment per tres mesos addicionals en cas de complexitat especial.

El procediment ha de preveure, a més, la possibilitat de mantenir la comunicació amb l’informant durant el procés, el dret d’audiència de les persones afectades, la garantia de confidencialitat, el compliment de la normativa en matèria de protecció de dades personals, i la remissió immediata de la informació al Ministeri Fiscal quan els fets comunicats puguin ser indiciàriament constitutius de delicte.

Igualment, l’entitat haurà de disposar d’un llibre-registre de denúncies que preservi la confidencialitat i facilitar informació clara i accessible sobre l’ús del canal, preferentment al seu lloc web, en una secció específica i fàcilment identificable.

La protecció conferida per aquesta Llei arriba a persones treballadores, exempleats, autònoms, funcionaris, becaris, voluntaris, membres de l’òrgan d’administració, accionistes, representants legals, persones de l’entorn laboral de l’informant i, fins i tot, persones jurídiques vinculades. Aquesta protecció inclou tant mesures de suport (com ara assessorament jurídic gratuït), com mesures de defensa davant represàlies. En cas d’acomiadament o una altra mesura adversa, es presumirà que existeix una relació de causalitat amb la denúncia, i correspondrà a l’empresa provar el contrari.

Així mateix, s’estableix un règim sancionador específic, aplicable en cas d’incompliment de les obligacions previstes a la Llei. En particular:

Les persones jurídiques podran ser sancionades amb:

• Fins a 100.000 euros per infraccions lleus;
• Entre 100.001 i 600.000 euros per infraccions greus;
• Entre 600.001 i 1.000.000 euros per infraccions molt greus.

En casos d’infraccions molt greus, l’Autoritat Independent de Protecció de l’Informant (A.A.I.) podrà imposar, a més:

• Amonestació pública;
• Prohibició d’obtenir subvencions o beneficis fiscals per un termini de fins a quatre anys;
• Prohibició de contractar amb el sector públic durant un termini de fins a tres anys.

Recordem que el termini per a la implantació efectiva del canal intern de denúncies va finalitzar el 13 de juny de 2023 per a entitats amb 250 o més treballadors, i l’1 de desembre de 2023 per a aquelles amb una plantilla d’entre 50 i 249 treballadors. Les empreses que ja comptessin amb un canal anterior hauran d’adaptar-lo als nous requisits legals.

per elgiroscopi

Obligacions empresarials sobre representació legal i plans d’igualtat en el còmput de plantilla

En l’actual context normatiu, caracteritzat per un increment en les obligacions empresarials en matèria de representació i igualtat, cal recordar que resulta fonamental per a les organitzacions conèixer amb precisió els requisits legals que determinen la necessitat de constituir una Representació Legal de les Persones Treballadores (RLPT), així com de desplegar un Pla d’Igualtat. Ambdues figures estan subjectes a criteris específics pel que fa al còmput de plantilla, i sovint s’hi incorren errors interpretatius que poden derivar en incompliments legals.

A través d’aquesta circular, exposem de manera sistemàtica el marc legal aplicable a les eleccions sindicals, el procediment establert per a la seva convocatòria i celebració, així com una anàlisi detallada de la diferència entre els criteris de còmput aplicables a cada cas. L’objectiu és oferir una eina clara i operativa que permeti a les empreses avaluar amb seguretat les seves obligacions i anticipar adequadament les accions que cal emprendre.

Pel que fa al còmput de plantilla a efectes d’eleccions sindicals, l’article 72 de l’Estatut dels Treballadors estableix un criteri mixt que combina la presència efectiva i el còmput proporcional del treball temporal.

Així, s’han de comptabilitzar com a unitats individuals totes les persones treballadores amb contracte indefinit, incloent-hi tant les fixes com les fixes discontínues.

Pel que fa a les persones treballadores amb contracte de durada determinada (temporals), aquestes es computen globalment en funció del temps treballat en els dotze mesos anteriors a la convocatòria del procés electoral, considerant-se una persona treballadora addicional per cada 200 dies treballats o fracció. Així mateix, el còmput ha d’incloure també aquelles persones que, encara que no estiguin en actiu en el moment de la convocatòria, hagin estat contractades en el període de referència, com ara treballadors eventuals o interins.

Per contra, el còmput de plantilla a efectes de Plans d’Igualtat es regeix per l’article 3 del Reial decret 901/2020, de 13 d’octubre, i respon a un criteri més estricte i extensiu. D’acord amb aquesta norma, les empreses han d’efectuar almenys el recompte de plantilla en dues dates fixes cada any: el 30 de juny i el 31 de desembre.

Cal tenir en compte totes les persones treballadores integrades a l’empresa en aquell moment, amb independència del tipus de contracte (indefinit, a temps parcial, fix discontinu, etc.), de la jornada (completa o parcial), de la categoria professional o de la situació contractual (inclosos els contractes suspesos per incapacitat temporal, excedència, permisos, etc.).  Totes aquestes persones es computen com una unitat cadascuna, incloses les treballadores a temps parcial, les quals es comptabilitzen igualment com una persona, sense tenir en compte el nombre d’hores treballades.

A més, a aquest nombre s’hi ha de sumar el conjunt de contractes de durada determinada, sigui quina en sigui la seva modalitat, que hagin estat vigents en els sis mesos anteriors a la data de còmput i que s’hagin extingit abans d’aquesta. En aquests casos, cada 100 dies treballats o fracció es comptabilitzen com una persona treballadora addicional.

Per tant, la diferència entre ambdós sistemes de còmput és substancial, tant pel que fa al moment temporal de referència com a la metodologia d’inclusió. Aplicar erròniament el criteri de còmput pot donar lloc a greus conseqüències jurídiques, com ara l’omissió de processos electorals exigibles o l’incompliment de l’obligació legal de disposar d’un Pla d’Igualtat, amb les corresponents responsabilitats administratives i sancionadores. Per aquest motiu, recomanem revisar periòdicament la plantilla efectiva de l’empresa i aplicar els criteris legals corresponents en funció de la naturalesa de l’obligació a valorar.

Finalment, volem destacar que ambdues obligacions no sempre van vinculades. Així, pot donar-se el cas que existeixi l’obligació d’elaborar un pla d’igualtat i, en canvi, no s’assoleixin els llindars necessaris per constituir la representació legal de les persones treballadores. Per aquest motiu, recomanem a totes les empreses que tinguin present aquesta circumstància i procedeixin a revisar periòdicament el còmput de la plantilla.

per elgiroscopi

Circular informativa sobre el registre de la jornada laboral

Amb la present circular, volem recordar-los les principals obligacions derivades del Reial decret llei 8/2019, de 8 de març, que tots els empleadors tenen l’obligació legal de garantir el registre diari de la jornada laboral de les persones treballadores, amb independència de la seva modalitat contractual o del lloc on desenvolupin la seva activitat, inclòs el teletreball.

1. Obligació de registre diari i totalització anual.
Les empreses han de garantir el registre diari individualitzat de l’inici i la finalització de la jornada de cada persona treballadora. No és vàlida la mera indicació del nombre total d’hores treballades. A més, es recomana lliurar mensualment el còmput d’hores, lliurant una còpia del resum mensual a la persona treballadora.
Aquest registre ha de conservar-se durant un període mínim de quatre anys i estar a disposició de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, així com de les persones treballadores i els seus representants legals, si escau.

2. Particularitats en els contractes a temps parcial
Per als contractes a temps parcial, la normativa exigeix una major exhaustivitat en el registre. Aquest ha de reflectir amb exactitud les hores d’entrada i de sortida de cada jornada, diferenciant clarament les hores ordinàries de les hores complementàries (si s’escau). En relació amb els contractes a jornada parcial, es recorda que és obligatori totalitzar mensualment les hores efectivament treballades i lliurar aquest resum al treballador, amb l’objectiu que en sigui degudament informat.
En cas de desacord o absència de registre, es pot presumir que la jornada s’ha realitzat a temps complet, amb les implicacions econòmiques i sancionadores que això pot comportar.

3. Obligació de registre específic de les hores extraordinàries.
Les hores extres han de disposar d’un registre específic, així com la seva realització han de respectar als límits legals (màxim de 80 hores anuals, excepte compensació amb descans), pot comportar greus conseqüències legals, tant en matèria sancionadora (segons la LISOS) com de cotització i retribució. A més, la seva compensació, ja sigui econòmica o mitjançant descans equivalent, ha de quedar reflectida i documentada, seguint el que estableixi el conveni col·lectiu o pacte aplicable.

4. Obligació de jornada es obligatori per a les empleades de la llar
Cal recordar que els ocupadors domèstics tenen l’obligació legal de comptar amb un sistema de registre de jornada, tal com va establir el TJUE.

5. Finalitat del registre de jornada
El registre horari té com a finalitat principal acreditar el compliment dels límits legals en matèria de jornada, incloses les pauses obligatòries, descansos diaris i setmanals, hores extraordinàries i cotització correcta de les persones amb contracte a temps parcial.

6. Conseqüències de l’incompliment
L’absència de registre, o un registre defectuós, pot comportar:

1. Presumpció de jornada completa, amb efectes sobre les cotitzacions i retribució d’hores extraordinàries.

2. Sancions econòmiques, segons la gravetat de d’infracció

• Infraccions lleus: entre 60 i 625 euros (ex: no facilitar el registre a la persona treballadora).
• Infraccions greus: entre 626 i 6.250 euros (ex: errors reiterats o manca de còmput d’hores extres).
• Infraccions molt greus: fins a 187.515 euros (ex: superació dels límits legals d’hores extraordinàries o impagament de les mateixes).

per elgiroscopi

Obligació de comunicar la condició de gran tenidor a l'Agència de l'Habitatge de Catalunya

Totes les persones físiques o jurídiques que ostentin la condició de gran tenidor tenen la obligació de comunicar-ho a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i especificar el nombre d’habitatge de què són titulars.

La obligació:
Amb l’entrada en vigor, el passat 27 de febrer, del Decret Llei 2/2025, de 25 de febrer, pel qual s’adopten mesures urgents en matèria d’habitatge i urbanisme, totes les persones, tant físiques com jurídiques, que compleixin la condició de “Gran Tenidor”, tenen la obligació de comunicar-ho a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, així com el nombre total d’habitatges dels quals són titulars.
Si bé amb l’entrada en vigor del Decret Llei no hi havia cap canal específic per informar mentrestant que no entra en vigor el nou Registre de Grans Tenidors previst, ara s’ha habilitat un tràmit, per part de la Generalitat, per a fer-ho.

Qui és considerat un “Gran Tenidor”?
Té la condició de gran tenidor aquell subjecte qui compleix algun dels requisits següents:
1. Persona física o jurídica: D’acord amb l’article 3.k) de la Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l’habitatge:

• Titular de 5 o més immobles ubicats en municipis declarats zona de mercat residencial tensionat.
• Titulars de més de deu immobles urbans d'ús residencial situats en territori de l'Estat o d'una superfície construïda de més de 1.500 m² d'ús residencial, excloent en tot cas els garatges i trasters; si bé, com a mínim, un habitatge ha d'estar situat dins del territori de Catalunya.

2. Persones jurídiques: D’acord amb el que estableix l’article 5 de la Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica.

El tràmit
Des del passat mes de maig la Generalitat de Catalunya ha habilitat un tràmit, en línia a través de la Seu Electrònica de la Generalitat o presencialment a les oficines habilitades, perquè els grans tenidors presentin la declaració amb el nombre i relació d’habitatges dels quals són titulars a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.
De moment aquest tràmit no requereix l’aportació de documentació adjunta ni tampoc el pagament de cap taxa, si bé l’Agència de l’Habitatge podrà requerir aquella informació que consideri pertinent, com podria ésser el títol de propietat.

Terminis
És important destacar que la obligació ja és vigent i tots els grans tenidors tenen la obligació d’informar des del moment en que entrà en vigor el Decret Llei o, en cas de ser posterior, des del moment en que adquireixen la condició de “Gran Tenidor”.
Així mateix, la manca d’inscripció o no comunicació de la informació requerida pot ser considerada com una infracció greu, amb sancions que oscil·len entre els 9.001 i els 90.000€.

per elgiroscopi