Archives Circulars

Obligacions primer trimestre 2026

Conceptes tributaris MÉS COMUNS a declarar.

Termini RECEPCIÓ informació: 10 D’ABRIL de 2026.

• IVA trimestral.
• RETENCIONS A COMPTE D’IRPF per rendiments del treball i d’activitats econòmiques.
• RETENCIONS A COMPTE D’IRPF i de l’IMPOST DE SOCIETATS practicades sobre els lloguers pagats per l’arrendament de locals de negoci, per rendiments de capitals mobiliaris.
• PAGAMENTS FRACCIONATS a compte de l’IRPF.
• MODEL 349 d’operacions intracomunitàries.
• MODELS 202/222 Pagaments fraccionats de l’Impost sobre Societats.
• MODEL 950 Impost sobre Estades en Establiments turístics (període comprès entre l’1 d’octubre de 2025 i el 31 de març de 2026).

IMPORTANT

Assessoria Codina portarà a terme la domiciliació de les declaracions autoliquidacions fins el dia 15 d’abril de 2026.

El darrer dia de presentació de les declaracions informades és el dia 20 d’abril de 2026, a excepció de la declaració INTRASTAT, que finalitza el dia 13 d’abril.

per elgiroscopi

Ampliació de la "Moratòria Societària"

El dia 21 de març de 2026 es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) el Reial Decret-llei 7/2026, de 23 de març, pel qual s’aprova el Pla Integral de Resposta a la Crisi a l’Orient Mitjà.

La norma es trobava pendent de convalidació pel Congrés dels Diputats, quina convalidació va ser finalment adoptada el passat dijous dia 26 de març de 2026.

L’article 30 d’aquesta norma amplia el règim extraordinari relatiu a les causes de dissolució per pèrdues greus, conegut com a «moratòria societària» o «moratòria comptable», aplicable a aquelles societats que puguin incórrer en causa legal de dissolució per pèrdues que redueixin el patrimoni net a una quantia inferior a la meitat del capital social, d’acord amb el que disposa l’article 363.1.e) del Text Refós de la Llei de Societats de Capital, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/2010, de 2 de juliol (LSC) fins al tancament de l’exercici que s’iniciï en l’any 2026.

Segons aquesta norma, no es computaran les pèrdues corresponents als exercicis 2020 i 2021 a l’efecte de determinar si la societat es troba incursa en causa de dissolució per pèrdues fins al tancament de l’exercici iniciat l’any 2026.

Tanmateix, si excloses les pèrdues dels exercicis 2020 i 2021, en els resultats dels exercicis 2022, 2023, 2024, 2025 o 2026 s’aprecien pèrdues que redueixin el patrimoni net a menys de la meitat del capital social, concorrerà la causa legal de dissolució per pèrdues. En aquest supòsit, els administradors hauran de convocar la junta general, o qualsevol soci podrà sol·licitar-ne la celebració, en el termini de dos (2) mesos des del tancament de l’exercici, per adoptar l’acord de dissolució, llevat que s’acordi un augment o una reducció del capital social suficient, conforme a l’article 365 de la LSC.

Els administradors de la societat, que a l’entrada en vigor de la norma, ja haguessin formulat els comptes anuals de l’exercici 2025, podran reformular-les en el termini màxim d’un (1) mes, a comptar des de la data d’entrada en vigor.

En aquest cas, la junta general per aprovar els comptes anuals de l’exercici 2025 es reunirà dintre dels tres (3) mesos següents a la nova formulació.

Si la convocatòria de la junta general per aprovar els comptes de l’exercici 2025 s’hagués publicat abans de l’entrada en vigor d’aquesta norma, i no hagués tingut lloc en aquell moment, l’òrgan d’administració podrà modificar el lloc, la data i l’hora previstos perquè la junta tingui lloc o revocar l’acord de convocatòria amb una antelació mínima de setanta-dos (72) hores, bé pels procediments de convocatòria previstos en els estatuts, bé mitjançant anunci publicat a la pàgina web de la societat, o en cas de manca de pàgina web, en el Butlletí Oficial del Registre Mercantil (BORME). En cas de revocació de l’acord de convocatòria, l’òrgan d’administració haurà de procedir a efectuar una nova convocatòria dintre del mes següent a la nova formulació de comptes.

Cal destacar que aquesta pròrroga de la moratòria societària no eximeix les societats dels deures legals de reestructuració o liquidació en situacions de probabilitat d’insolvència, ni del deure de sol·licitar el concurs en cas d’insolvència actual.

Departament Jurídic Mercantil
Assessoria Codina

per elgiroscopi

Mesures temporals en varis tributs

El Reial Decret-Llei 7/2026, de 20 de març que aprova el Pla Integral de Resposta a la Crisis d’Orient Mitjà incorpora mesures tributàries de caràcter temporal que afecten l’IVA, l’IRPF i l’Impost sobre Societats.

En l’àmbit de l’IRPF, la norma prorroga deduccions ja existents i n’afegeix una de nova; en Societats, amplia la llibertat d’amortització en matèria energètica i de mobilitat elèctrica; i Respecte l’IVA s’estableix una rebaixa temporal del tipus del 10 % per a determinats productes energètics.

 QUADRE RESUM DE MESURES TRIBUTÀRIES

1. A l’IVA no hi ha modificació formal de la Llei 37/1992.
   A diferència del que passa en IRPF i en Impost sobre Societats, la mesura d’IVA es configura en el mateix article 42 del RDL 7/2026 com un tipus temporal aplicable a determinades operacions sobre productes energètics, sense reescriure un article concret de la Llei de l’IVA.
2. A l’IRPF el canvi principal és de pròrroga i ampliació.
   La deducció per obres de millora energètica i la deducció per vehicles elèctrics i punts de recàrrega ja existien, però ara s’estenen temporalment fins a 2026 —i, en la deducció del 60 % per rehabilitació energètica d’edificis, fins a 2027. La novetat real és la nova deducció per autoconsum renovable.
3. Respecte l’Impost sobre Societats també hi ha una extensió temporal del règim existent.
   El RDL 7/2026 no crea un incentiu completament nou en aquestes dues matèries, sinó que allarga l’aplicació de la llibertat d’amortització perquè inclogui inversions que entren en funcionament el 2026.
4. Pel que fa a l’IBI i l’ICIO L’article 44, amplia la bonificació a l’IBI i a l’ICIO per obres i construccions amb aprofitamentS provinents de l’energia ambient (fins ara tenien per objectiu bonificar aprofitaments tècnics o elèctrics de l’energia provinent del sol).
5. A l’impost sobre el valor de la producció de l’energia elèctrica, i fent referència a la determinació de la base imposable, el Reial decret-llei preveu la seva minoració. Resumint molt, l’exercici 2026, el segon trimestre quedaria totalment exclòs de tributació, i del primer trimestre només en tributaria el 90 %.

En cas que considereu que alguna d’aquestes mesures us pot afectar, recomanem la lectura íntegra de la norma corresponent.

per elgiroscopi

Circular informativa sobre les ajudes extraordinàries i temporals al transport per carretera aprovades pel Reial Decret Llei 7/2026

El Reial Decret-Llei 7/2026, de 20 de març que aprova el Pla Integral de Resposta a la Crisis d’Orient Mitjà configura dues línies d’ajut incompatibles entre si respecte d’un mateix vehicle: una d’import VARIABLE per litre per als operadors acollits al règim de gasoil professional i una altra d’import FIX per vehicle per als supòsits exclosos d’aquell règim.

Cal verificar prèviament l’encaix de cada vehicle en una o altra línia, així com el compliment de les obligacions laborals i organitzatives associades, atès que el seu incompliment pot determinar el reintegrament de les quantitats percebudes.

QUADRE RESUM DE LES MESURES D’AJUT AL TRANSPORT PER CARRETERA

IMPORTS ORIENTATIUS DE L’AJUDA DIRECTA DE L’ART. 58

 CONTINGÈNCIES ASSOCIADES A LES AJUDES

En cas que considereu que podeu ser beneficiaris d’alguna de les ajudes previstes en aquest Reial decret-llei, us recomanem una lectura atenta i íntegra de la norma, així com de les contingències, requisits i obligacions inherents a la seva percepció.

per elgiroscopi

Figura del fals becari: Sobre la desnaturalització de la finalitat formativa i la seva eventual qualificació com a relació laboral

Els últims anys, la Inspecció de Treball i Seguretat Social està intensificant les actuacions de comprovació sobre les pràctiques acadèmiques. La qüestió no és menor. A la pràctica, no són infreqüents els supòsits en què una relació presentada com a formativa acaba essent requalificada com a laboral per concórrer-hi notes pròpies d’alienitat, dependència i integració ordinària en l’estructura productiva de l’empresa. Precisament per això, convé recordar que la validesa d’aquestes pràctiques no depèn únicament de la formalització documental del corresponent conveni amb la universitat o centre formatiu, sinó, sobretot, de la realitat de les funcions efectivament desenvolupades i de la seva veritable finalitat pedagògica.

I.- Raonament juridicopràctic

1. La finalitat formativa constitueix el pressupòsit essencial de la pràctica

La pràctica acadèmica no pot operar com una fórmula encoberta de prestació ordinària de serveis. La seva raó de ser és estrictament formativa; l’activitat desenvolupada ha de contribuir a l’aprenentatge de l’estudiant, integrar-se en un itinerari docent i desplegar-se sota paràmetres reals de seguiment i supervisió.

Des d’aquesta perspectiva, l’anàlisi no s’ha d’esgotar en el nom que les parts atribueixin a la relació, sinó que s’ha de projectar sobre l’execució material del vincle: quines tasques es duen a terme, sota quin nivell d’autonomia, amb quina supervisió i amb quin grau d’integració en l’organització ordinària del treball.

2. El becari no pot suplir funcions pròpies de plantilla

Un dels elements de major exposició inspectora apareix quan la persona en pràctiques assumeix funcions equivalents a les de qualsevol treballador de l’empresa. Si el becari ocupa, a la pràctica, una posició funcional indistingible de la plantilla ordinària, la relació deixa de respondre a una lògica formativa i passa a aproximar-se de manera rellevant a l’esquema típic del contracte de treball. En termes estrictes, el becari no ha de cobrir necessitats estructurals, ni reforçar activitat ordinària, ni assumir responsabilitats pròpies d’un lloc estable. Encara menys es pot utilitzar aquesta figura per suplir absències, atendre increments de producció o sostenir tasques permanents del cicle productiu de l’empresa.

3. Principals indicis de laboralitat

L’experiència inspectora i judicial demostra que existeixen determinats factors de risc especialment significatius. Entre aquests, cal destacar els següents:

1. La realització de les mateixes tasques que la resta de persones treballadores.
2. La inexistència de tutor real o de seguiment efectiu.
3. L’organització autònoma del treball per part de l’estudiant.
4. La prolongació excessiva de la situació de pràctiques.
5. El desenvolupament de funcions que excedeixen de les previstes en el conveni subscrit amb el centre educatiu o en el projecte formatiu inicialment definit.

No es tracta, sens dubte, d’un llistat tancat ni automàtic. Com succeeix en altres àmbits de l’ordre social, la valoració exigeix una aproximació casuística i material, atenent la funció realment exercida i no la mera arquitectura formal del vincle.

4. Conseqüències d’una eventual requalificació

Si la Inspecció conclou que la relació té naturalesa laboral, les conseqüències poden ser rellevants.

En primer lloc, pot imposar-se el reconeixement de la relació laboral comuna des de l’inici de la prestació de serveis, amb els efectes inherents en matèria de condició de fix, antiguitat i retribució conforme al conveni col·lectiu aplicable.

En segon terme, pot exigir-se la regularització de cotitzacions al Règim General ordinari, amb el corresponent recàrrec. I, addicionalment, l’empresa pot resultar sancionada econòmicament per la infracció apreciada per l’òrgan inspector.

5. Necessitat de revisió preventiva

A la vista de l’anterior, resulta aconsellable revisar de manera preventiva tots els programes de pràctiques actualment vigents a la vostre empresa, verificant, almenys, els extrems següents: l’adequació entre funcions i projecte formatiu, l’existència de tutor efectiu, la traçabilitat del seguiment, la durada raonable de la pràctica i l’absència de solapament funcional amb llocs estructurals de plantilla. La prevenció, en aquesta matèria, exigeix una revisió de contingut i no només de forma.

II - Píndola jurisprudencial.

Cal recordar que el Tribunal Suprem s’ha pronunciat reiteradament sobre la figura dels falsos becaris. En particular, ha confirmat que, quan la persona becària desenvolupa activitats pròpies d’un treballador de plantilla, la relació no pot considerar-se merament formativa, sinó que adquireix naturalesa laboral. Així ho recorda, entre d’altres, la Sentència del Tribunal Suprem d’1 de juny de 2022, que desestima el recurs interposat per una companyia i insisteix que la qualificació jurídica de la relació no depèn de la seva denominació formal, sinó de la realitat de les funcions efectivament desenvolupades.

III - Conclusió

La pràctica formativa constitueix una eina legítima d’aprenentatge i d’incorporació progressiva a l’entorn professional. Ara bé, la seva utilització exigeix rigor material, coherència funcional i un control real sobre el component formatiu de la relació.

Quan l’estudiant passa a desenvolupar tasques pròpies de plantilla, sense tutela efectiva i amb autonomia operativa, el risc de requalificació laboral s’incrementa de manera molt significativa, amb les consegüents conseqüències salarials, de cotització i sancionadores per a l’empresa.

Per això, la recomanació és clara; revisar anticipadament la situació concreta de cada becari, depurar funcions impròpies i assegurar que la pràctica conservi, en tot moment, la seva veritable naturalesa formativa.

per elgiroscopi

Desestiment durant el període de prova en situacions d'incapacitat temporal

I.- Objecte de la circular

La present circular té per objecte recordar que l’extinció del contracte de treball durant el període de prova no constitueix una facultat absoluta ni immune al control judicial, i s’ha d’exercir en tot cas amb ple respecte als drets fonamentals de la persona treballadora. En particular, cal extremar la cautela quan la persona treballadora es trobi en situació d’incapacitat temporal, hagi comunicat una baixa mèdica recent o concorri qualsevol circumstància vinculada al seu estat de salut, atès que en aquests supòsits l’actuació empresarial pot quedar exposada a un eventual judici de discriminació i, en conseqüència, a la declaració de nul·litat de l’extinció.

II.- Recordatori jurídic bàsic

Tot i que el període de prova permet, amb caràcter general, la resolució unilateral de la relació laboral sense necessitat d’acudir a un acomiadament disciplinari o objectiu, aquesta facultat no empara decisions contràries al dret a la igualtat i a la no-discriminació, ni decisions fonamentades directament o indirectament en la malaltia, la condició de salut o la situació d’incapacitat temporal de la persona treballadora. En aquest sentit, convé recordar que la mateixa redacció de l’article 14.2 de l’Estatut dels Treballadors és clara quan estableix que:

“Durant el període de prova, la persona treballadora tindrà els drets i obligacions corresponents al lloc de treball que exerceixi com si fos de plantilla, excepte els derivats de la resolució de la relació laboral, que podrà produir-se a instància de qualsevol de les parts durant el seu transcurs.”

D’això se’n desprèn amb claredat que la persona treballadora en període de prova no queda situada al marge del marc de protecció ordinari de la relació laboral, ni molt menys privada dels seus drets fonamentals. Ben al contrari, manté els drets inherents al lloc de treball i a la seva condició de persona treballadora, de manera que la facultat resolutòria empresarial durant aquest període no pot exercir-se amb vulneració del dret a la igualtat, a la no-discriminació, a la integritat física i moral, a la dignitat o a qualsevol altre dret fonamental constitucionalment protegit.

Cal recordar, a més, que la incapacitat temporal no constitueix una causa extintiva del contracte, sinó una causa de suspensió de la relació laboral. Per això, la mera existència d’una baixa mèdica, la necessitat de reorganitzar el servei, el cost de la substitució o la incomoditat organitzativa derivada de l’absència no legitimen, per si sols, una decisió extintiva durant el període de prova.

A això s’afegeix que, arran de la Llei 15/2022, la malaltia o la condició de salut han adquirit una rellevància especial com a possible factor de discriminació, de manera que la proximitat temporal entre l’inici d’una IT i el desistiment empresarial pot operar com a indici suficient per desplaçar a l’empresa la càrrega d’acreditar que la seva decisió obeïa a causes reals, objectives, raonables, proporcionades i completament alienes a l’estat de salut de la persona treballadora.

III.- Riscos jurídics per a l’empresa

Les últimes jurisprudències recents evidencia que el principal risc apareix quan l’empresa comunica la no superació del període de prova el mateix dia de la baixa, l’endemà o pocs dies després de l’inici de la incapacitat temporal, sense disposar d’una base documental prèvia i sòlida que acrediti deficiències reals en l’acompliment professional.

En aquests supòsits, els tribunals venen apreciant que la proximitat temporal entre la baixa mèdica i l’extinció pot constituir un indici rellevant de discriminació. Si l’empresa no aconsegueix desvirtuar-lo mitjançant prova suficient, la decisió pot ser qualificada com a nul·la, amb les consegüents conseqüències de readmissió obligatòria, abonament de salaris de tramitació i eventual condemna addicional per danys morals.

El risc s’incrementa encara més quan concorren factors d’especial protecció, com ara reducció de jornada per guarda legal, embaràs, conciliació, exercici de drets laborals o qualsevol altra circumstància especialment tutelada per l’ordenament jurídic.

IV.- Criteris interns d’actuació obligatòria

Abans d’adoptar qualsevol decisió d’aquesta naturalesa, caldrà comprovar necessàriament:

• Que el període de prova estigui vàlidament pactat i vigent.
• Que existeixin incidències professionals reals, concretes i acreditables, completament alienes a l’estat de salut de la persona treballadora.
• Que aquestes incidències estiguin documentades de manera prèvia o, com a mínim, clarament independent del coneixement empresarial de la baixa mèdica.
• Que existeixi traçabilitat cronològica suficient per acreditar quan es van detectar els problemes d’adaptació, rendiment, actitud o aptitud professional; i que la decisió proposada superi una anàlisi mínima de raonabilitat, proporcionalitat i desvinculació respecte de qualsevol mòbil discriminatori.

No seran vàlides justificacions genèriques, fórmules estereotipades o valoracions ambigües mancades de suport documental. Tampoc serà admissible fonamentar la decisió en la simple necessitat de cobrir l’absència, evitar costos, reorganitzar torns o prescindir d’una persona treballadora que, per raó de la seva baixa, no pot prestar serveis temporalment.

V.- Píndola jurisprudencial

La jurisprudència recent reforça que el desistiment durant el període de prova, si coincideix amb una IT o s’hi aproxima temporalment, pot constituir un indici de discriminació.

STSJ Catalunya, 30 de gener de 2025 (rec. 1986/2024):Confirma la nul·litat de l’extinció comunicada l’endemà de la baixa mèdica. La Sala rebutja que l’empresa pugui escudar-se en mancances professionals que ja coneixia i havia tolerat abans de la IT, i conclou que la causa real del desistiment va ser la situació de baixa.

STSJ Illes Balears, 23 de gener de 2025 (rec. 483/2024): També aprecia discriminació i declara la nul·litat quan el desistiment es comunica pocs dies després d’iniciar-se la IT. La sentència destaca que la baixa mèdica no és una causa d’extinció del contracte, sinó de suspensió, i que la necessitat empresarial de cobrir l’absència no justifica, per si sola, la resolució del contracte en període de prova.

STSJ Castella-la Manxa, 4 de novembre de 2024 (rec. 1635/2024): Aprecia igualment una actuació discriminatòria en un supòsit en què el cessament es fa coincidir amb un accident de treball i la posterior IT. La resolució posa l’accent en l’absència d’una causa professional real i acreditada, i en la connexió directa entre la decisió extintiva i la situació de salut del treballador.

STSJ Andalusia/Màlaga, 10 de desembre de 2024 (rec. 1965/2024): Declara la nul·litat del desistiment durant el període de prova en un cas en què l’extinció es produeix només dos dies després de l’inici de la IT. La Sala entén que la proximitat temporal genera un indici de discriminació i que no n’hi ha prou amb al·legar desconeixement de la baixa si l’empresa no acredita de manera precisa quan en va tenir coneixement.

VI.- Conclusió

El període de prova no suspèn ni redueix el deure empresarial de respectar els drets fonamentals de les persones treballadores, i no es pot extingir la relació laboral per les seves condicions personals.

La facultat de desistiment s’ha d’exercir amb prudència, coherència i suport objectiu suficient, especialment en contextos d’incapacitat temporal o malaltia. Per això, s’insisteix que qualsevol actuació precipitada, mal documentada o temporalment coincident amb una baixa mèdica pot determinar la nul·litat de l’extinció i generar importants conseqüències econòmiques, judicials i reputacionals per a l’empresa.

per elgiroscopi

Increment de l'Impost sobre estades en establiments turístics a partir de l'abril 2026

Us informem que la Llei 2/2026, de 6 de marc, modifica l'Impost sobre les Estades en Establiments Turístics (IEET), amb entrada en vigor l'1 d'abril de 2026. Clicar aquí.

Aquestes novetats afecten principalment les tarifes de l'impost i la possibilitat que els ajuntaments estableixin un recàrrec municipal. A continuació, detallem els punts clau que heu de tenir en compte.

NOVES TARIFES DE L'IEET A PARTIR DE L'1 D'ABRIL DE 2026

La llei actualitza les tarifes de l'impost, establint imports diferents per a Barcelona ciutat i per a la resta de Catalunya. Les tarifes aplicables a partir de l'1 d'abril de 2026 seran les següents:

Tarifes a Barcelona ciutat (a partir d’1 d’abril de 2026):

Tarifes a la resta de Catalunya (de l’1/04/2026 a 31/03/2027):

Nota important: La nova llei separa els "Albergs de joventut" de la "Resta d'establiments", que fins ara estaven agrupats en una única categoria, assignant-los tarifes diferents.

Recàrrec Municipal sobre l'IEET

Una de les novetats més rellevants que introdueix la Llei 2/2026 és la regulació del recàrrec que poden establir els ajuntaments sobre les tarifes de l'impost.

Ajuntament de Barcelona

L'Ajuntament de Barcelona pot establir, mitjançant una ordenança municipal, un recàrrec sobre les tarifes aplicables a la ciutat, amb un import màxim de 8,00 € per a cada categoria d'establiment. Aquest recàrrec pot variar segons el codi postal de l'establiment.

Les ordenances (clicar aquí), actualment preveuen un recàrrec de 5€ l’any 2026, incrementant els anys següents.

Seguiment municipal:

La nova llei permet que la resta de municipis de Catalunya també puguin establir un recàrrec sobre les tarifes de l'impost, amb efectes a partir de l'1 d'octubre de 2026. Per fer-ho, han de complir els següents requisits:

Aprovació per ordenança municipal: El recàrrec ha de ser aprovat pel ple de l'ajuntament i publicat al butlletí oficial de la província corresponent.

Límit de l'import: L'import màxim del recàrrec es fixa en 4,00 € i, en cap cas, no pot superar l'import de la tarifa de l'impost per a cada tipus d'establiment.

Conveni amb l'Agència Tributària de Catalunya: És un requisit indispensable que l'ajuntament subscrigui un conveni amb l'Agència Tributària de Catalunya per a la gestió i recaptació d'aquest recàrrec.

Els municipis podran aprovar imports diferents segons el codi postal o segons els períodes de liquidació per fomentar la desestacionalització.

per elgiroscopi

Increment Salari Mínim Interprofessional (SMI) 2026

Al BOE d’avui, 19 de febrer de 2026, s’ha publicat el Reial decret 126/2026, de 18 de febrer, pel qual es fixa el salari mínim interprofessional per a l’any 2026. Tal com ja va succeir l’any anterior, la seva aprovació deriva d’un acord assolit entre el Govern i les organitzacions sindicals més representatives (CCOO i UGT), sense la participació de les organitzacions empresarials, en línia amb la dinàmica dels darrers acords en aquesta matèria. A continuació, n’oferim un anàlisis pràctic:

Actualització del Salari Mínim Interprofessional per a l’any 2026.

El Salari Mínim Interprofessional (SMI) torna a experimentar una revisió a l’alça després de l’increment del 4,4% aprovat per a l’any 2025 mitjançant el Reial decret 87/2025. En aquesta ocasió, el nou Reial decret 126/2026 estableix una nova pujada amb efectes retroactius des de l’1 de gener de 2026.

En concret, l’SMI del 2026 s’incrementa un 3,1% respecte de la quantia vigent fins ara (1.184 euros mensuals), la qual cosa suposa un augment de 37 euros al mes, situant-se en 1.221 euros mensuals, equivalents a 17.094 euros anuals en còmput de catorze pagues.

Pel que fa a la relació laboral especial del servei de la llar familiar, en el cas de persones treballadores que prestin serveis per hores en règim extern, el salari mínim queda fixat en 9,55 euros per hora efectivament treballada.

Així mateix, per a les persones treballadores eventuals i temporeres del sector agrari que prestin serveis per a una mateixa empresa per un període que no superi els cent vint dies, es determina que la retribució mínima no podrà ser inferior a 57,82 euros per jornada legal de treball.

A aquests efectes, es tindrà en compte, per computar el SMI indicat, el salari base, la retribució mensual establerta per conveni col·lectiu o, si no, el pactat en contracte individual. Pel que fa als complements salarials, l'article 2 estableix que s'addicionaran -això és, se sumaran- a l'SMI segons allò establert als convenis col·lectius i contractes de treball si bé, l'article 3 del RD que comentem estableix que la revisió de l'SMI no afectarà l'estructura ni la quantia dels salaris professionals que vingueren percebent els treballadors/es quan aquests, en conjunt, i en còmput anual, fossin superiors a aquest SMI.

En conseqüència, l’increment pot operar mitjançant els mecanismes de compensació i absorció amb altres conceptes retributius, amb independència de la seva naturalesa, sempre que no es contravingui el que disposin el conveni col·lectiu o el contracte de treball.

Finalment, convé recordar que, tal com ha reiterat de manera constant la Sala Social del Tribunal Suprem, l’SMI no té la consideració de salari base, sinó que constitueix un llindar retributiu mínim global per tots els conceptes salarials.

Finalment, adjuntem quadre perquè, visualment, s'apreciï l'increment tan rellevant de l'SMI des de 2018 (735.90 euros/mes) fins a la data (1.221 euros/mes):

Es facilita a continuació l’enllaç al text íntegre del Reial decret 126/2026, de 18 de febrer, pel qual es fixa el salari mínim interprofessional per a l’any 2026: Aquí.

per elgiroscopi

Control i gestió de les hores extraordinàries

Recordem la rellevància de garantir una gestió rigorosa i conforme a dret de les hores extraordinàries en totes les seves dimensions, especialment en el context actual d’intensificació de les actuacions de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en matèria de temps de treball, en el marc del Pla Estratègic 2025-2027, que incorpora com a línia prioritària la verificació del compliment dels límits de jornada, els períodes mínims de descans i l’adequació dels sistemes de registre horari.

Concepte d’hora extraordinària.

D’acord amb el que estableix la legislació vigent, qualsevol excés sobre la jornada ordinària pactada o aplicable haurà de ser objecte de qualificació expressa com a hora extraordinària, amb les conseqüències corresponents en matèria retributiva, de cotització i de control documental, sens perjudici de les particularitats que puguin derivar-se de la regulació convencional.

Règim de compensació i tractament de cotització.

Així mateix, d’acord amb el que disposa l’article 35.1 de l’Estatut dels Treballadors, la compensació de les hores extraordinàries haurà d’articular-se, bé mitjançant el seu abonament en la quantia fixada per conveni col·lectiu o contracte individual, que en cap cas podrà ser inferior al valor de l’hora ordinària, o bé mitjançant la seva compensació amb temps equivalent de descans retribuït. En cas d’optar per l’abonament, cal tenir en compte que les hores extraordinàries estan subjectes a un règim específic de cotització a la Seguretat Social, que exigeix la seva correcta identificació i declaració en els fitxers de bases de cotització, atesa la seva naturalesa diferenciada respecte de les percepcions salarials ordinàries.

Límit anual.

Pel que fa al límit quantitatiu, l’article 35.2 de l’Estatut dels Treballadors estableix que el nombre d’hores extraordinàries no podrà excedir, amb caràcter general, de vuitanta hores anuals, sense perjudici de la possible existència de límits més restrictius en la negociació col·lectiva. No seran computables les hores extres compensades mitjançant descans dins dels quatre mesos següents a la seva realització.

Supòsits de prohibició d’hores extres.

Igualment, cal recordar que la normativa laboral prohibeix amb caràcter general la realització d’hores extraordinàries en determinats supòsits, entre d’altres, respecte de persones treballadores menors d’edat, persones amb contracte a temps parcial, treballadors nocturns en els termes legalment previstos, persones vinculades mitjançant contractes formatius, així com durant la vigència de mesures de suspensió o reducció de jornada derivades d’expedients de regulació temporal d’ocupació, sense perjudici de les eventuals limitacions addicionals establertes en el conveni col·lectiu aplicable.

Obligacions formals i registre de jornada.

En relació amb les obligacions formals, l’article 35.5 de l’Estatut dels Treballadors estableix l’obligació de portar un registre diari de la jornada de cada persona treballadora als efectes del còmput de les hores extraordinàries, així com de facilitar a la persona treballadora el corresponent resum individualitzat, que s’haurà d’entregar conjuntament amb el rebut de salaris.

Deure d’informació a la representació legal de les persones treballadores.

Finalment, en cas d’existència de representació legal de les persones treballadores, la disposició addicional tercera del Reial decret 1561/1995 estableix l’obligació empresarial d’informar mensualment sobre les hores extraordinàries realitzades, amb independència de la seva forma de compensació, facilitant còpia dels resums corresponents, de manera que el compliment d’aquest deure d’informació resulta imprescindible per garantir la transparència i la correcció en la gestió del temps de treball.

per elgiroscopi

Declaració anual d'operacions amb terceres persones (Mod. 347) Exercici 2025

TERMINI DE PRESENTACIÓ: 2 DE MARÇ DE 2026

I. QUI ESTÀ OBLIGAT A PRESENTAR AQUESTA DECLARACIÓ:

Els qui realitzin activitats empresarials o professionals que, durant l’exercici, hagin realitzat operacions amb una mateixa persona o entitat que, en el seu conjunt, superin l’import de 3.005,06 €, IVA inclòs; o que tinguin cobraments en efectiu superiors a 6.000,00€ (al llarg d’un any o diversos) i corresponguin a una operació declarada al model 347 d’exercicis anteriors.

Les persones físiques i entitats en atribució de rendes en l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, per les activitats que tributin en citat impost pel mètode d'estimació objectiva i, simultàniament, en l'Impost sobre el Valor Afegit pels règims especials simplificat o de l'agricultura, ramaderia i pesca o del recàrrec d'equivalència, per les operacions per les quals emetin factura.

No obstant l'anterior, els subjectes passius acollits al règim simplificat de l'impost sobre el valor afegit han d'informar de les adquisicions de béns i serveis que realitzin que hagin de ser objecte d'anotació en el llibre registre de factures rebudes de l'article 40.1 del Reglament de l'Impost sobre el Valor Afegit.

En els supòsits de fusió, cada entitat ha de presentar una declaració model 347 amb el seu NIF, i una presentació independent amb la societat resultant de la fusió.

Comunitats de béns en règim de propietat horitzontal i entitats o establiments de caràcter social de l’art. 20.3 Llei IVA (per exemple associacions, fundacions, ONG etc...), per les adquisicions en general de béns o serveis fets al marge de les activitats empresarials o professionals, encara que no realitzin activitats d’aquesta naturalesa. No s’inclouen, respecte les comunitats de propietaris, les operacions de subministrament d’aigua, energia elèctrica i combustibles ni les derivades d’assegurances d’ús i consum comunitari.

II. QUI NO ESTÀ OBLIGAT A PRESENTAR-LA:

Les empreses i professionals que subministrin els registres d’IVA a través de la seu electrònica de l’AEAT (SII).

III.- OPERACIONS QUE S’HAN D’INCLOURE:

• Totes, tant les habituals com les ocasionals, fins i tot les operacions immobiliàries, que en el seu conjunt amb una mateixa persona o entitat hagin superat durant l’any l’import de 3.005,06€.
• Subvencions i ajudes no reintegrables.
• Bestretes de clients, proveïdors i d’altres creditors.
• Operacions amb no residents, no incloses en la declaració mod.349 (p.ex. els serveis que les agències de viatge i els hotels presten als tour-operadors estrangers).
• En cas de dubte interpretatiu, la millor solució pot ser incloure la operació per evitar la seva manca de declaració.

IMPORTANT LA DECLARACIÓ D’OPERACIONS EXTRAORDINARIES, SUBJECTES O NO A IVA, TALS COM VENDES D’IMMOBILITZAT, DE NEGOCI, TRASPASSOS

 Cal fer-hi constar de forma separada:

• Els cobraments en efectiu superiors a 6.000 euros de cadascuna de les persones o entitats relacionades a la declaració model 347 (de l’any 2025 o anteriors).
• L’any que es va declarar la operació cobrada en efectiu.
• També s’hauran de declarar aquells cobraments en efectiu superiors a 6.000,00€ quan aquest import s’hagi rebut de forma fraccionada en varis anys.
• Les quantitats cobrades que siguin contraprestació d’una transmissió d’un immoble, subjecte a l’IVA.
• Les operacions incloses en el règim especial del criteri de caixa,(RECC). Tant pel subjecte passiu acollit aquest règim com pel destinatari d’aquestes. (INFORMACIÓ ANUAL).
• Les operacions en les que el subjecte passiu sigui el destinatari de la mateixa (Inversió del subjecte passiu)(ART.84.Uno.2º LIVA).
• Operacions subjectes i exemptes en l’Impost sobre el Valor Afegit, relatives a béns vinculats o destinats a ser vinculats al règim de dipòsit diferent del duaner.

IV. OPERACIONS QUE NO S’HAN D’INCLOURE:

• Les operacions no relacionades amb l’activitat (com és el cas d’un professional que es ven una plaça de pàrquing, que utilitzava privadament).
• Els arrendaments exempts d’IVA realitzats per persones físiques que no portin a terme activitat econòmica (com és el cas del lloguer de pisos destinats a habitatge), excepte que s’hagués emès factura (en quin cas s’han de declarar).
• Els arrendaments d’immobles urbans que siguin locals de negoci i estiguin subjectes a retenció, sempre i quan s’hagin informat correctament al model 180.
• Importacions i exportacions de béns que constin a altres declaracions informatives tributàries (declaracions de duanes).
• Entregues i adquisicions de béns que suposin enviaments entre el territori peninsular espanyol o les illes balears i les Illes Canàries, Ceuta i Melilla.
• Entregues i adquisicions intracomunitàries de béns o serveis que s’informin en el Mod.349.
• Per part de qui reté, les operacions objecte de retenció a compte d’IRPF o Impost sobre Societats declarades.

V.- COM S’HAN D’INFORMAR LES OPERACIONS:

L’import de les operacions amb tercers declarades al model 347 s’han de desglossar per trimestres d’acord amb el període que es dedueixin en cas de factures rebudes i segons data d’anotació registral (meritament)  en cas de factures emeses.

Segons aquest criteri, és possible i correcte que hi hagi diferències al model 347 presentat per el client o per el proveïdor. No tenen perquè coincidir les quanties amb els trimestres.

Si amb un declarat (ja sigui client o proveïdor) hem tingut operacions per import anual de 9.000,00€, haurem de distribuir aquest import en els trimestres de l’any segons la data de factura, per exemple:

XYZ, SA

Total operacions 2025: 9.000,00€.

1T: 0,00€.-

2T: 2.000,00€.-

3T: 0,00€.-

4T: 7.000,00€.-

No s’han de desglossar trimestralment al model 347:

• Els cobraments en efectiu metàl·lic.
• Les operacions efectuades per les entitats a les que els hi sigui d’aplicació el règim de propietat horitzontal.

Els imports en negatiu cal fer-los constar separadament sempre que l’import anual superi, valor absolut (sense signe), els 3.005,06€.

Adjuntem accés a les preguntes freqüents de l’AEAT. Clicar aquí.

Descarrega aquesta circular aquí

per elgiroscopi