Cíclicament apareixen notícies que ens adverteixen de la fragilitat del nostre sistema de pensions. Els experts –aquells que l’any 2006 no preveien la crisi o que en ple debat de reforma de la pensió de jubilació atribuïen a les cotitzacions dels immigrants la salvació del sistema- no els queda mes remei que recórrer al factor de sostenibilitat per justificar que el govern torni a manllevar quantitats – ja ho havia fet els anys 2012 i 2013– del fons de reserva de la Seguretat Social. Recordem que el factor de sostenibilitat se sustenta en dos pilars bàsics: en primer lloc la desvinculació del IPC a favor del PIB en el futurs increments de les pensions i en segon lloc a l’esperança de vida del pensionista, actualment per sobre dels 20 anys a partir dels 65 i que, estudis preveuen augments de 16 mesos per cada 10 anys. (veure article). La Llei 23/2013, de 23 de desembre, reguladora del factor de sostenibilitat i del índex de revalorització del sistema de pensions de la Seguretat Social, va desenvolupar la següent fórmula matemàtica en la qual les incògnites son elements tant intangibles com de difícil comprensió: 
Sent: IR = Índex de revalorització de pensions expressat en tant per u amb quatre decimals. t+1= Any per el que es calcula la revalorització. ḡI,t+1 = Mitja mòbil aritmètica centrada en t+1, de onze valors de la taxa de variació en tant per u dels ingressos del sistema de la Seguretat Social. ḡp,t+1 = Mitja mòbil aritmètica centrada en t+1, de onze valors de la taxa de variació en tant per u del número de pensions contributives del sistema de la Seguretat Social. ḡs,t+1 = Mitja mòbil aritmètica centrada en t+1, de onze valors del efecte substitució expressat en tant per u. L’efecte substitució es defineix com la variació interanual de la pensió mitjana del sistema en un any en absència de revalorització en dit any. I*t+1 = Mitja mòbil geomètrica centrada en t+1 de onze valors del import dels ingressos del sistema de la Seguretat Social. G*t+1 = Mitja mòbil geomètrica centrada en t+1 de onze valors del import de les despeses del sistema de la Seguretat Social. α = Paràmetre que prendrà un valor situat entre 0,25 i 0,33. El valor del paràmetre es revisarà cada cinc anys. Ja tenim doncs la manera de salvar el sistema públic de pensions sense haver d’afrontar l’origen del problema que és, trista realitat, un atur a l’entorn del 27%. Recordem que el sistema actual de repartiment consisteix en abonar les pensions amb la recaptació de les cotitzacions socials per la qual cosa fomentant i incentivant la contractació, s’incrementaria proporcionalment la recaptació i potser faria innecessari prendre aquest tipus de mesures basades en complexes càlculs matemàtics en relació a l’esperança de vida fruit, aquesta, de molts anys de pagar impostos i cotitzacions que han permès que la sanitat pública millorés considerablement la qualitat i esperança de vida dels seus afiliats.
Francesc Romeu
