Dues resolucions de la Direcció General de Tributs m’han cridat l’atenció per la novetat i profit que suposen.
Tots sabem que quan els treballadors del sector bancari sol·liciten préstecs a la seva pròpia entitat, les condicions de retorn són molt beneficioses: bàsicament el tipus d’interès és baix.
Fins fa poc, el diferencial entre el tipus d’interès legal del diner i el que efectivament pagava un empleat de banca per el préstec que se li concedia era considerat rendiment en espècie, i en conseqüència, tributava a l’IRPF.
Per exemple, si l’interès legal del diner l’any 2010 era del 4% i el que pagava l’empleat per el préstec era del 0,5%, el diferencial, això és el 3,5% que s’estalviava l’empleat, s’informava a la nòmina com a més retribució (no dinerària) i s’aplicava la corresponent retenció (cost que normalment es repercutia al treballador).
Ara ambdues resolucions informen, a grans trets, que el rendiment en espècie serà la diferència entre l’interès pagat pel treballador de la banca i el tipus d’interès ofert al públic —enlloc del tipus d’interès legal dels diners— amb alguns descomptes que ara no venen al cas.
En principi aquesta resolució suposarà una menor càrrega impositiva a tots els empleats de banca que tinguin préstecs concedits per l’entitat on treballen. El motiu: el seu rendiment de treball serà menor, i en conseqüència la retenció (ingrés a compte) que els hi practicaven a la nòmina minvarà.
Reflexionant al respecte d’aquest assumpte em plantejo… el conflicte només es dóna amb el tipus d’interès? Què passa amb la manca de cobrament de la comissió d’obertura, estudi i cancel·lació? No seria també més retribució en espècie?
Seria una de cal i altra de sorra…
Més informació | Consulta vinculant V0898/11
Oscar Masó
