Quan un propietari, persona física, declara rendiments del lloguer d’un habitatge, una de les qüestions més rellevants és si pot aplicar la reducció prevista a l’article 23.2 de la Llei de l’IRPF. Tradicionalment, Hisenda ha defensat un criteri restrictiu: només quan el lloguer té per finalitat habitatge (residència estable) i no un ús “temporal”.
Ara bé, en l’òrbita de Madrid s’estan veient pronunciaments que flexibilitzen aquest enfocament, especialment en dos supòsits pràctics:
1. Lloguer a estudiants: la clau no és la durada, sinó la finalitat.
El TEAR de Madrid ja havia admès la reducció en un cas de lloguer a estudiants durant el curs acadèmic (contractes “per curs”), tot i que l’AEAT l’havia negat per considerar-los lloguers temporals. La idea central és que el contracte pot ser de menys d’un any i, malgrat això, si l’immoble és la residència de l’estudiant, la finalitat és “habitatge”.
En aquesta línia també s’hi cita jurisprudència del TSJ de Madrid (sentència 26/06/2023) que s’adjunta al present article. Aquesta afirma que el requisit essencial és el destí a habitatge de caràcter permanent i estable, “independentment de la durada del contracte”.
Què convé documentar en aquests casos?
Clàusules que reforcin que l’immoble es destina a residència (no a allotjament turístic ni per dies).
Evidències d’ús efectiu com a habitatge (empadronament si escau, subministraments, etc.).
Evitar redactats que “etiquetin” el contracte com a “temporada” sense justificar-ne la causa real (si l’ús és habitatge).
2. Lloguer a una ONG: i si l’ocupant final no consta al contracte?
El segon supòsit és especialment sensible: el propietari lloga a una ONG (persona jurídica) però qui ocupa l’habitatge són tercers (beneficiaris) que sovint no apareixen identificats al contracte.
Segons l’article més recent, el TEAR de Madrid (resolució 25/11/2025) ha estimat el dret a aplicar la reducció en un cas de tres habitatges llogats a dues ONG destinats a allotjar persones en risc d’exclusió social.
El punt crític era que els contractes no identificaven els ocupants, però el TEAR hauria acceptat que aquesta identificació podia ser impossible per raons de protecció de dades, aplicant criteris de facilitat/possibilitat probatòria i donant per acreditat el destí a habitatge permanent.
Ara bé, el mateix text recorda que el TSJ de Madrid (04/07/2025) havia defensat que, per aplicar la reducció, caldria identificar les persones físiques ocupants i la seva relació amb l’entitat arrendatària (aquesta és la sentència que s’adjuntarà).
Recomanació pràctica (sense entrar en dades personals):
Incloure al contracte i/o annexos una descripció clara del programa i del destí d’habitatge habitual (p. ex. “habitatge d’acollida”, “allotjament estable”).
Obtenir un certificat o document de l’ONG que acrediti:
que l’ús és d’habitatge per beneficiaris, que no hi ha explotació econòmica del pis per part de l’entitat, i, si no es poden identificar ocupants, el motiu (protecció de dades, col·lectiu vulnerable, etc.).
La tendència que es desprèn dels pronunciaments comentats és clara: la finalitat (habitatge) pesa més que la forma (durada, etiqueta de “temporada”, o identitat formal del llogater). Però també és un terreny on la prova i la redacció contractual són decisives.
En qualsevol cas, aquestes instàncies, tot i obrir un camí interessant, no vinculen a l’administració tributària ni als tribunals.
Accés a la notícia |
https://www.idealista.com/news/fiscalidad/2025/05/09/844199-los-tribunales-madrilenos-
permiten-aplicar-la-reduccion-del-irpf-a-alquileres-a-estudiantes
https://www-idealista-
com.cdn.ampproject.org/c/s/www.idealista.com/news/fiscalidad/2025/12/11/876099-via-libre-
para-aplicar-la-reduccion-del-irpf-a-viviendas-alquiladas-a-ong?amp
Accés a la sentència | STSJ_M_8239_2023.