Una recent resolució del Tribunal Econòmic-Administratiu Central (TEAC), datada el 20 d’octubre de 2025, ha tornat a posar sobre la taula les principals batalles fiscals que lliuren els contribuents no residents en relació amb l’Impost sobre el Patrimoni (IP). El cas analitzat, que va culminar amb la desestimació de la reclamació d’un contribuent, ens ofereix una guia clara sobre els arguments que l’Administració no accepta i subratlla la importància d’una planificació fiscal rigorosa.
A continuació, desgranem les quatre al·legacions clau que el contribuent va presentar i els motius pels quals el TEAC les va rebutjar.
1. La (in)constitucionalitat de l’impost: una via equivocada
L’al·legació del contribuent: L’impost és confiscatori, atempta contra el principi de capacitat econòmica i, per tant, és inconstitucional.
La resposta del TEAC: El Tribunal recorda que la seva funció no és jutjar si una llei s’adequa a la Constitució. Aquesta tasca correspon exclusivament als tribunals de la jurisdicció contenciosa-administrativa i, en última instància, al Tribunal Constitucional. La via econòmico-administrativa es limita a revisar actes de gestió, inspecció i recaptació. Per tant, aquesta al·legació va ser desestimada per falta de competència.
Veurem com acaba aquest pretesa inconstitucionalitat, actualment pendent de resolució per part del Tribunal Constitucional, fent referència als exercicis 2021 i següents.
2. El límit del 60% (quota conjunta IP-IRPF): només per a residents
El contribuent sol·licitava l’aplicació del límit establert a l’article 31 de la Llei de l’Impost sobre el Patrimoni, que impedeix que la suma de les quotes de l’IP i de l’IRPF superi el 60% de la base imposable de l’IRPF.
La resposta del TEAC ha estat que la normativa és taxativa: aquest límit s’aplica exclusivament als subjectes passius per obligació personal, és a dir, els residents fiscals a Espanya. El reclamant, en ser no resident, tributa per obligació real, i per tant, no té dret a aquest benefici. El TEAC justifica aquesta diferència de tracte per la impossibilitat de l’Administració espanyola de conèixer i verificar la situació fiscal global del contribuent al seu país de residència. Tot i que el Tribunal Suprem té pendent un pronunciament sobre si aquesta distinció és discriminatòria, de moment la llei s’aplica de manera literal.
Els contribuents no residents no poden, a dia d’avui, beneficiar-se del límit de la quota conjunta IP-IRPF.
3. El parament de la llar i el mobiliari: la importància de provar-ne el valor
Es demanava minorar el valor de l’immoble restant-li el valor del parament de la llar, el mobiliari i els elements ornamentals inclosos en la compravenda.
La resposta del TEAC és que l’escriptura de compravenda no desglossava el valor d’aquests elements, per la qual cosa s’entén que el preu pagat correspon íntegrament a l’immoble. El contribuent va aportar una llista d’inventari, però sense una valoració econòmica individualitzada i fefaent. En absència de proves sòlides que acreditin el valor separat d’aquests béns mobles, el Tribunal considera que no es pot restar cap import del valor d’adquisició de l’immoble.
Si es vol diferenciar el valor del mobiliari del de l’immoble, és imprescindible que quedi clarament especificat i valorat en l’escriptura de compravenda o, si no, aportar una prova pericial que ho acrediti de manera indubtable.
4. L’IVA en el preu de compra: sí que forma part de la base imposable
S’argumenta a la reclamació que l’IVA suportat en la compra de l’immoble no hauria de formar part del seu valor a efectes de l’Impost sobre el Patrimoni.
La resposta del Tribunal, reiterant el seu criteri, alineat amb el de la Direcció General de Tributs és clara: el concepte de “preu, contraprestació o valor de l’adquisició” inclou totes les despeses i tributs inherents a la compra. L’IVA és un d’aquests tributs i, per tant, s’ha d’incloure en el valor de l’immoble per calcular la base imposable de l’IP.
El valor d’adquisició d’un immoble a efectes de l’Impost sobre el Patrimoni és el cost total real, incloent-hi l’IVA, les despeses de notaria, registre i altres tributs associats a la compra. També inclouria ITP, AJD, etc…