El Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC) ha reiterat el seu criteri respecte a la prova del valor de les obres efectuades en un immoble.
L’administració, amb tota seguretat, la utilitzarà al seu favor per augmentar la càrrega impositiva dels contribuents.
Segons aquesta resolució, l’escriptura de declaració d’obra nova només acredita la data de la declaració i l’existència de l’operació jurídica, però no constitueix prova fefaent del cost real de les obres ni del preu consignat en el document.
A efectes fiscals, el contribuent ha d’aportar justificació addicional per acreditar el valor real de les obres realitzades. En concret, cal demostrar mitjançant factures o altres documents la despesa efectuada, la seva naturalesa com a millora i no com a simple reparació o conservació, així com l’efectiu pagament d’aquestes despeses pel declarant.
El cas analitzat pel TEAC posa de manifest que la diferent descripció de l’immoble a les escriptures d’adquisició i posterior venda evidencia la realització d’una obra nova que ha augmentat la seva capacitat o habitabilitat. Tot i això, el tribunal subratlla que la inscripció d’aquesta millora en una escriptura pública no és suficient per determinar el valor invertit.
Finalment, el TEAC desestima l’ús del certificat d’un enginyer com a única prova, atès que aquest només representa una valoració estimativa i no una acreditació del cost real de les obres.
