La Direcció General de Tributs i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya han publicat un informe conjunt per resoldre els dubtes interpretatius sobre la figura del gran tenidor, una qüestió de gran rellevància per al sector immobiliari i amb un impacte directe en la tributació de les operacions de compravenda.
Una de les principals novetats de l’informe és la distinció constant entre la “vessant fiscal” i la “vessant habitatge”.
Per exemple, a efectes fiscals només computen els immobles situats a Catalunya, mentre que a efectes de la normativa d’habitatge es poden arribar a comptabilitzar els de tot el territori espanyol.
Aquest document, que respon a les consultes plantejades pel Col·legi Notarial de Catalunya, busca unificar criteris i aportar seguretat jurídica en un àmbit que afecta tant a particulars com a societats.
L’informe explica els criteris per ser considerat gran tenidor a efectes fiscals a Catalunya:
- Ser propietari de més de 10 immobles d’ús residencial o d’una superfície construïda superior a 1.500 m² d’aquest ús.
- En zones de mercat residencial tensionat, el llindar es redueix a la titularitat de 5 o més immobles urbans d’ús residencial.
L’informe tracta els casos d’estructures societàries, com es computen els immobles, les quotes indivises, quins immobles s’inclouen o s’exclouen, com és el cas dels habitatges d’ús turístic, rústics, etc.
La conseqüència fiscal més rellevant és l’aplicació d’un tipus del 20% en l’Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITP) per a grans tenidors que adquireixin habitatges, incloent-hi fins a dues places de pàrquing i un traster.
Si bé aquest informe pretén aportar seguretat jurídica, el que realment evidencia és la complexitat de la matèria, les diferents vessants afectades i la litigiositat latent que pot haver-hi respecte els criteris de l’administració.