Molts propietaris que lloguen habitatges a estudiants consideren, de manera gairebé automàtica, que poden aplicar la reducció del 50% (60% en segons quins supòsits) a la seva declaració de l’IRPF. Aquesta pràctica però, podria ser més arriscada del que sembla.
Recentment, l’Administració tributària ha començat a qüestionar si aquests contractes d’arrendament compleixen realment els requisits per ser considerats “arrendaments d’habitatge “habitual”, condició imprescindible per gaudir de la reducció, al seu entendre. La clau del conflicte està en la naturalesa i durada de l’estada: es tracta realment de la residència habitual dels estudiants o d’un allotjament temporal vinculat al curs acadèmic?
Segons Hisenda, si el contracte és per períodes curts (9 o 10 mesos), o si hi ha indicis que el lloguer no s’utilitza com a habitatge habitual sinó com a allotjament temporal, pot rebutjar la reducció sobre el rendiment net del lloguer. Aquest criteri, però, no és pacífic, està generant controvèrsia jurídica.
Per tant, cal revisar amb cura tant la redacció dels contractes com l’ús real de l’immoble quan es confecciona la renda. Estem davant un altre exemple de com una pràctica comuna pot acabar sent una font de conflicte fiscal si no es fonamenta amb criteri i previsió.
Si bé ja hi ha algunes resolucions i sentències que accepten aquesta reducció (per exemple del Tribunal Econòmic Regional de Madrid, Tribunal Superior de Justícia de Madrid) amb motiu que el lloguer és per habitatge i no es condiciona la durada a la llei.
Algunes de les consultes més recents de l’Agència Tributària, segueixen mantenint la inaplicació de la reducció en cas de pisos d’estudiants (finalitat funcional). Per exemple CV 1785/24. Adjuntem consulta del criteri de l’AEAT: CV 1785-24
Des de la nostra assessoria, recomanem a tots els arrendadors que ofereixen habitatges a estudiants que revisin la seva situació per evitar sorpreses en futures comprovacions tributàries, si és el cas. Caldrà veure com evoluciona la situació.