El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, fruit d’un llarg litigi, estima que les transferències de mare a fill són donacions i no guanys patrimonials, rebutjant la liquidació per IRPF imposada per l’AEAT.
La sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (STSJ BAL 225/2020) tracta un tema fiscal que sovint genera confusió: què passa quan un fill retira diners d’un compte bancari de la seva mare? Es tracta d’una donació? Ha de tributar per IRPF? Per impost sobre donacions?
El cas concret analitzat pel tribunal parteix d’un escenari molt comú, excepte pels imports. Un contribuent, autoritzat en els comptes corrents de la seva mare, va retirar quantitats importants durant els anys 2010, 2011 i 2012. Per exemple, només l’any 2011, va disposar de 255.600 € d’un compte de la mare, amb els quals va comprar, entre altres béns, un Mercedes i va transferir diners a la seva exparella amb qui tenia un fill comú, per import de 73.000€. Quan l’Agència Tributària va detectar que aquests imports no s’havien declarat, va iniciar una inspecció i va emetre una liquidació per IRPF de més de 322.000 €, a més d’una sanció de prop de 215.000 €.
Segons la inspecció, aquestes disposicions de diners eren guanys patrimonials no justificats. L’AEAT va descartar que fossin donacions, al·legant que no hi havia cap prova escrita de la voluntat de la mare de donar els diners (el conegut “animus donandi”). Per tant, va aplicar l’IRPF, que en casos com aquest pot arribar a un tipus marginal del 50% a Catalunya.
Tanmateix, el TSJ ha donat la raó al contribuent i ha anul·lat tant la liquidació com la sanció. El tribunal considera que, en transmissions entre determinats familiars —com de mare a fill—, opera una presumpció legal de gratuïtat segons la Llei de l’Impost sobre Successions i Donacions (ISD). És a dir, tret que es demostri el contrari, es considera que aquests diners s’han donat a títol de donació.
A més, el tribunal subratlla diversos indicis clau per acreditar aquest caràcter gratuït: el fill era l’únic hereu, no tenia altres ingressos, i disposava d’un poder general atorgat per la seva mare per operar amb el seu patrimoni. Davant aquesta situació, l’AEAT no va ser capaç de provar cap altra finalitat que no fos la mera liberalitat. Per tant, conclou que es tractava de donacions i no d’ingressos subjectes a IRPF.
Conclusions per contribuents:
Compte amb els diners que es transfereixen de pares a fills, compte amb compartir comptes corrents, i compte amb fer préstecs sense la corresponent devolució.
No només hi pot haver la problemàtica associada a la donació (impost sobre donacions) sinó que també pot haver-hi una problemàtica associada a l’IRPF, si la gratuïtat no queda acreditada. Per tant, es poden obrir dos fronts, bé amb l’Agència Tributària de Catalunya, bé amb l’Agència Tributària de l’Estat.
El front corresponent a l’IRPF a vegades no es té en compte. Aquí veiem que es pot donar.
Tributar per IRPF pot suposar un impacte molt més elevat (fins al 50%) en comptes dels tipus bonificats de l’impost sobre donacions).
És fonamental documentar i declarar aquestes operacions correctament per evitar problemes fiscals greus.
Accés a la sentència | STSJ_BAL_225_2020