Encara que el préstec familiar sovint es percep com una opció més avantatjosa – ja que no tributa si es formalitza correctament –, la realitat ens demostra que comporta riscos importants si no es compleixen tots els requisits legals.
Un recent cas analitzat pel Tribunal Superior de Justícia d’Astúries que adjuntem (Sentència de 10 de desembre de 2024) ens aporta un precedent clar. En aquest cas, es va formalitzar un préstec entre una mare i els seus dos fills l’octubre de 2006, amb un termini de devolució de deu anys (fins a octubre de 2016). A l’oficina liquidadora es va declarar exempt, complint inicialment els requisits.
Tanmateix, l’any 2020 es va iniciar una inspecció. Els contribuents no van poder acreditar de manera fefaent la devolució del préstec: només presentaren un document privat posteriorment elevat a públic i alguns reintegraments en efectiu sense poder identificar clarament el destinatari. Com a conseqüència, l’administració va considerar que es tractava d’una donació encoberta, imposant la corresponent liquidació i sanció.
El Tribunal va confirmar l’actuació de l’administració, destacant que el termini de prescripció no començava en el moment d’atorgar el préstec, sinó a partir de la data de venciment del mateix (octubre de 2016). Això amplia significativament el marge d’acció de l’administració tributària.
Compte quan es formalitza un préstec:
Cal una formalització rigorosa: El préstec ha d’estar documentat, i s’ha de declarar degudament.
Cal acreditació dels pagaments: Cal acreditar els moviments de devolució amb traçabilitat (transferències bancàries, comprovants de pagaments…).
Cal donar compliment als pagaments: És fonamental respectar els terminis pactats i poder demostrar l’extinció de l’obligació.
Compte! poden haver-hi controls quan menys ens ho esperem: Existeix la possibilitat que l’administració controli els venciments declarats i iniciï revisions una vegada expirat el termini del préstec.
Consulteu la sentència: STSJ ASTURIES 10-12-2024 DONACIO vs PRÉSTEC