El Consell de la Unió Europea, en data 4 d’octubre de 2022 ha publicat les conclusions sobre la llista revisada de països i territoris no cooperadors a efectes fiscals, quins són:

  • Samoa Americana
  • Anguilla
  • Las Bahamas
  • Fiyi
  • Guam
  • Palaos
  • Panamá
  • Samoa
  • Trinidad y Tobago
  • Islas Turcas y Caicos
  • Islas Vírgenes de los Estados Unidos
  • Vanuatu

Aquesta llista no coincideix amb la relació de països i territoris que incorpora l’antic RD 1080/1991 de 5 de juliol, de paradisos fiscals d’aplicació a Espanya (quina és aplicable en defecte de publicació d’una ordre ministerial de països o territoris que tenen la consideració de jurisdicció no cooperativa segons DA 1a i DT2a de la llei 36/2006, de 29 de novembre, de mesures per la prevenció del frau fiscal).

Actualment la denominació de paradisos fiscals s’adequa a la de jurisdiccions no cooperatives:

  1. Principado de Andorra.
  2. Antillas Neerlandesas.
  3. Aruba.
  4. Emirato del Estado de Bahrein.
  5. Sultanato de Brunei.
  6. República de Chipre.
  7. Emiratos Árabes Unidos.
  8. Gibraltar.
  9. Hong-Kong.
  10. Anguilla.
  11. Antigua y Barbuda.
  12. Las Bahamas.
  13. Barbados.
  14. Bermuda.
  15. Islas Caimanes.
  16. Islas Cook.
  17. República de Dominica.
  18. Granada.
  19. Fiji.
  20. Islas de Guernesey y de Jersey (Islas del Canal).
  21. Jamaica.
  22. República de Malta.
  23. Islas Malvinas.
  24. Isla de Man.
  25. Islas Marianas.
  26. Mauricio.
  27. Montserrat.
  28. República de Naurú.
  29. Islas Salomón.
  30. San Vicente y las Granadinas.
  31. Santa Lucía.
  32. República de Trinidad y Tobago.
  33. Islas Turks y Caicos.
  34. República de Vanuatu.
  35. Islas Vírgenes Británicas.
  36. Islas Vírgenes de Estados Unidos de América.
  37. Reino Hachemita de Jordania.
  38. República Libanesa.
  39. República de Liberia.
  40. Principado de Liechtenstein.
  41. Gran Ducado de Luxemburgo, por lo que respecta a las rentas percibidas por las Sociedades a que se refiere el párrafo 1 del Protocolo anexo al Convenio, para evitar la doble imposición, de 3 de junio de 1986.
  42. Macao.
  43. Principado de Mónaco.
  44. Sultanato de Omán.
  45. República de Panamá.
  46. República de San Marino.
  47. República de Seychelles.
  48. República de Singapur.

La vigència d’aquesta llista ja comença a ser qüestionada. Gibraltar per exemple, encara a la llista, ja hauria d’estar exlcosa arrel del conveni de 4 de març de 2019 entre Espanya i Regne Unit. Tot i així, la Direcció General de Tributs segueix considerant que ho és, segons recent consulta vinculant V1323-22 de 10/06/2022 que serveix per negar el dret a l’aplicació de l’exempció de les rendes del treball prevista a l’article 7 p de la Llei de l’IRPF a un ciutadà espanyol que es deplaça a Gibraltar.

Comunicat de premsa

Conclusions

Relació de paradisos fiscals segons el RD 1080/1991, de 5 de juliol