Els últims anys, la Inspecció de Treball i Seguretat Social està intensificant les actuacions de comprovació sobre les pràctiques acadèmiques. La qüestió no és menor. A la pràctica, no són infreqüents els supòsits en què una relació presentada com a formativa acaba essent requalificada com a laboral per concórrer-hi notes pròpies d’alienitat, dependència i integració ordinària en l’estructura productiva de l’empresa. Precisament per això, convé recordar que la validesa d’aquestes pràctiques no depèn únicament de la formalització documental del corresponent conveni amb la universitat o centre formatiu, sinó, sobretot, de la realitat de les funcions efectivament desenvolupades i de la seva veritable finalitat pedagògica.
I.- Raonament juridicopràctic
- La finalitat formativa constitueix el pressupòsit essencial de la pràctica
La pràctica acadèmica no pot operar com una fórmula encoberta de prestació ordinària de serveis. La seva raó de ser és estrictament formativa; l’activitat desenvolupada ha de contribuir a l’aprenentatge de l’estudiant, integrar-se en un itinerari docent i desplegar-se sota paràmetres reals de seguiment i supervisió.
Des d’aquesta perspectiva, l’anàlisi no s’ha d’esgotar en el nom que les parts atribueixin a la relació, sinó que s’ha de projectar sobre l’execució material del vincle: quines tasques es duen a terme, sota quin nivell d’autonomia, amb quina supervisió i amb quin grau d’integració en l’organització ordinària del treball.
- El becari no pot suplir funcions pròpies de plantilla
Un dels elements de major exposició inspectora apareix quan la persona en pràctiques assumeix funcions equivalents a les de qualsevol treballador de l’empresa. Si el becari ocupa, a la pràctica, una posició funcional indistingible de la plantilla ordinària, la relació deixa de respondre a una lògica formativa i passa a aproximar-se de manera rellevant a l’esquema típic del contracte de treball. En termes estrictes, el becari no ha de cobrir necessitats estructurals, ni reforçar activitat ordinària, ni assumir responsabilitats pròpies d’un lloc estable. Encara menys es pot utilitzar aquesta figura per suplir absències, atendre increments de producció o sostenir tasques permanents del cicle productiu de l’empresa.
- Principals indicis de laboralitat
L’experiència inspectora i judicial demostra que existeixen determinats factors de risc especialment significatius. Entre aquests, cal destacar els següents:
- La realització de les mateixes tasques que la resta de persones treballadores.
- La inexistència de tutor real o de seguiment efectiu.
- L’organització autònoma del treball per part de l’estudiant.
- La prolongació excessiva de la situació de pràctiques.
- El desenvolupament de funcions que excedeixen de les previstes en el conveni subscrit amb el centre educatiu o en el projecte formatiu inicialment definit.
No es tracta, sens dubte, d’un llistat tancat ni automàtic. Com succeeix en altres àmbits de l’ordre social, la valoració exigeix una aproximació casuística i material, atenent la funció realment exercida i no la mera arquitectura formal del vincle.
- Conseqüències d’una eventual requalificació
Si la Inspecció conclou que la relació té naturalesa laboral, les conseqüències poden ser rellevants.
En primer lloc, pot imposar-se el reconeixement de la relació laboral comuna des de l’inici de la prestació de serveis, amb els efectes inherents en matèria de condició de fix, antiguitat i retribució conforme al conveni col·lectiu aplicable.
En segon terme, pot exigir-se la regularització de cotitzacions al Règim General ordinari, amb el corresponent recàrrec. I, addicionalment, l’empresa pot resultar sancionada econòmicament per la infracció apreciada per l’òrgan inspector.
- Necessitat de revisió preventiva
A la vista de l’anterior, resulta aconsellable revisar de manera preventiva tots els programes de pràctiques actualment vigents a la vostre empresa, verificant, almenys, els extrems següents: l’adequació entre funcions i projecte formatiu, l’existència de tutor efectiu, la traçabilitat del seguiment, la durada raonable de la pràctica i l’absència de solapament funcional amb llocs estructurals de plantilla. La prevenció, en aquesta matèria, exigeix una revisió de contingut i no només de forma.
II – Píndola jurisprudencial.
Cal recordar que el Tribunal Suprem s’ha pronunciat reiteradament sobre la figura dels falsos becaris. En particular, ha confirmat que, quan la persona becària desenvolupa activitats pròpies d’un treballador de plantilla, la relació no pot considerar-se merament formativa, sinó que adquireix naturalesa laboral. Així ho recorda, entre d’altres, la Sentència del Tribunal Suprem d’1 de juny de 2022, que desestima el recurs interposat per una companyia i insisteix que la qualificació jurídica de la relació no depèn de la seva denominació formal, sinó de la realitat de les funcions efectivament desenvolupades.
III – Conclusió
La pràctica formativa constitueix una eina legítima d’aprenentatge i d’incorporació progressiva a l’entorn professional. Ara bé, la seva utilització exigeix rigor material, coherència funcional i un control real sobre el component formatiu de la relació.
Quan l’estudiant passa a desenvolupar tasques pròpies de plantilla, sense tutela efectiva i amb autonomia operativa, el risc de requalificació laboral s’incrementa de manera molt significativa, amb les consegüents conseqüències salarials, de cotització i sancionadores per a l’empresa.
Per això, la recomanació és clara; revisar anticipadament la situació concreta de cada becari, depurar funcions impròpies i assegurar que la pràctica conservi, en tot moment, la seva veritable naturalesa formativa.